Quote image editor
“Hi ha un àngel sense cel al fons d'aquest mirall amb els llavis pintats de sol que va a la posta. Du un estigma a la pell que demana resposta i uns ulls esbatanats que fan d'amagatall a l'aiguat dels torrents. Porta el ròssec de l'astre dels boscos i dels anys. I un deix de fulles mortes. Com en país estrany, closes totes les portes, erra obstinadament, com si seguís un rastre. Uns senyals que no hi són, que, amb cendra de follia i amb alfabets prestats inventem per demà. El nuvolar més fosc es congria amb nosaltres, La pluja esborrarà tots els camins del sia. Pastarem somnis vells, sota un cel de lilà, amb el fang sense ahir, com si fossin uns altres...” — Maria-Mercè Marçal
Hi ha un àngel sense cel al fons d'aquest mirall
amb els llavis pintats de sol que va a la posta.
Du un estigma a la pell que demana resposta
i uns ulls esbatanats que fan d'amagatall
a l'aiguat dels torrents. Porta el ròssec de l'astre
dels boscos i dels anys. I un deix de fulles mortes.
Com en país estrany, closes totes les portes,
erra obstinadament, com si seguís un rastre.
Uns senyals que no hi són, que, amb cendra de follia
i amb alfabets prestats inventem per demà.
El nuvolar més fosc es congria amb nosaltres,
La pluja esborrarà tots els camins del sia.
Pastarem somnis vells, sota un cel de lilà,
amb el fang sense ahir, com si fossin uns altres...