“Mentre t'escric se m'obre el cor com si hi tingués una porta, rebentés i es fes grandíssim, enorme, perquè hi puguis entrar de qualsevol manera. Una porta de bat a bat que t'espera. Boris, sempre. Per nosaltres. Per aquesta llengua que parlem, que és casa nostra. T'ofereixo aquest cor meu perquè hi entris, i hi instal·lis els teus mobles, i el facis teu: les seves parets carnoses són per a tu.”
Book:Napalm al cor