“Soledat! Soledat! Soledat! Desconeguts en els quals fixar el nostre afany impossible durant les breus hores d'una nit, rostres que un moment semblaven preciosos però que tot seguit calia avorrir, contactes furtius i sense satisfacció en les cambres anònimes on, més que estimar-nos, ens prostituïem...” AmorRutinaEstimacióSoledat Author:Manuel de Pedrolo