“El Pepe Rubianes i en Miquel Periel compartien habitació a casa de la sogra del Pepe, la Lucila, que els feia un pisto manchego que era l'enveja de tots els altres membres de la companyia. Com que el pis era molt petit, el Pepe i en Miquel dormien en una llitera i el Pepe llegia al seu company els poemes d'amor que escrivia a la seva dona absent. Eren poemes de tall lorquià, molt abrandats, i una d'aquelles nits poètiques, mentre llegia en veu alta, li va caure del cel una gran gota d'aigua salada que es va escampar pel paper i en va difuminar les lletres: era una llàgrima d'en Miquel, que escoltava emocionat, abocat a la seva llitera.” EmocionesTeatroPoemasRománticoPepe Rubianes Book:Memòries trobades en una furgoneta: els primers èxits de Dagoll Dagom Source: Memòries trobades en una furgoneta: els primers èxits de Dagoll Dagom