“Potser si torno de puntetes m'acollirà la mateixa divagatòria complaença que enyorava, i no hauré de retre comptes d'una tan llarga absència. Pugnen els versos per obrir-se pas entre la fronda de vells moviments obscurs i contumaços, però l'ordre restablert amb esforç és una melodia que ja puc repetir amb dits insegurs només tancant els ulls.”
Book:Quietud perduda