Quotessence
Home / Topics / Català Quotes

Català Quotes

Browse 207 quotes about Català.

Català Quotes

“Bevíem a glops aspres vins de burla el meu poble i jo. Escoltàvem forts arguments del sabre el meu poble i jo. Una tal lliçó hem hagut d'entendre el meu poble i jo. La mateixa sort ens uneix per sempre: el meu poble i jo. Senyor, servidor? Som indestriables el meu poble i jo. Tenim la raó contra bords i lladres el meu poble i jo. Salvàvem els mots de la nostra llengua el meu poble i jo. A baixar graons de dol apreníem el meu poble i jo. Davallats al pou, esguardem enlaire el meu poble i jo. Ens alcem tots dos en encesa espera, el meu poble i jo.”

PeopleLanguageFreedomIndependenceSelf DeterminationCatalàCataloniaCatalan
Book:Les cançons d'Ariadna
Create image

“No crec que es pugui dir que la política lingüística fins ara aplicada a Catalunya hagi fet fallida i molt menys que hagi estat errònia en les seves línies mestres. Ara: certes expectatives sobre l'evolució de la nostra societat s'han revelat infonamentades o, si més no, descansaven sobre bases poc consistents per fer avançar amb decisió el procés de normalització lingüística. Per tant, cal una dinamització de la política lingüística i un canvi de direcció en alguns capítols, tal com insistentment reclamen els més diversos especialistes. I si aquestes paraules dedicades a la situació de Catalunya són preocupants ¿com seran les destinades a les altres zones dels Països Catalans? [...] ¿tan difícil és aconseguir que almenys els màxims responsables de les tres Comunitats Autònomes de llengua catalana s'esforcin a establir una coordinació regular?”

CatalàCataloniaSociolinguisticsCatalunyaPaís ValenciàIlles BalearsLanguage PolicyPolítica Lingüística
Book:L'ús del català, un futur controvertit. Qüestions de normalització lingüística al llindar del segle XXI
Create image

“La mare mira a la filla i diu: "Que siguis bonica, suau, coqueta, femenina, per agradar, per seduir. A qui? A ell. I al nen, què li diu: Que intel·ligent que ets, que fort. Per què? Per posseir". Sense saber-ho, està mutilant la intel·ligència de la seva filla. El missatge que emet és que ella "sigui submisa". I al nen li mutila la tendresa, li dóna permís per a l'agressió. La nena haurà d'atontar-se i el nen endurir-se. Ella es quedarà a casa i ell anirà a la guerra.”

CatalàFeminisme
Book:Maltractament, un permís mil·lenari. La violència contra la dona
Create image

“Per a la supervivència és molt important la comunicació. Podem pensar que el llenguatge pot ser inventat per ajudar a determinada gent a tenir el poder sobre altres éssers humans, i són precisament els éssers humans els que van inventar la forma de comunicar el record. En aquest àmbit, els generalitzadors van ser (i encara són) sostinguts per l'elit que els atorga un poder enorme. Contínuament s'inventen llenguatges compartits per "nosaltres" per excloure el terme "ells", i un mitjà efectius és fer molt grans les generalitzacions perquè tinguin fins i tot un poder diví; aleshores es converteixen en "llei de la naturalesa" o en "llei de Déu". Si agafem el tema de la dona, sempre es relaciona la diferència amb el sexe, i amb el llenguatge es consolida el poder dels homes sobre les dones. El llegat d'una generació acceptada té vigència com a veritat eterna i adquireix vida pròpia. El llegat de la generalització de gènere, estructurat i segellat en el llenguatge i en el costum, segueix assotant els éssers humans, encara avui, i distorsionant el pensament. Quan diem "ells són a classe", no sabem si és que tots són nois o també hi ha noies en el grup. Aquest tipus d'expressió, a la qual estem acostumats, construeix una idea de món on els homes són pensats com un model a seguir i les dones queden en un segon pla. Com veiem, en el llenguatge queda soldada la identitat de gènere, que polaritzar`els sexes i farà que es perdin les similituds humanes.”

CatalàFeminismeLlenguatge
Book:Maltractament, un permís mil·lenari. La violència contra la dona
Create image

“Tant la història com l'antropologia ens han permès arribar a saber que alguns comportaments que trobem "naturals i comuns" són només conductes particulars de la nostra època que semblarien raríssimes a qualsevol ésser humà d'un altre moment històric o d'una altra regió geogràfica. Allò que avui creiem que és masculí, en altres societats no és considerat d'aquesta manera, i allò que es denomina femení canvia d'una cultura a una altra. Aquestes diferències arriben a ser tan importants que les ciències socials contemporànies han conclòs que en realitat allò que es considera propi de cada sexe no és res més que una decisió convencional de cada cultura. Avui sabem que la nostra societat només és una de les moltes formes possibles d'organitzar els vincles entre les persones. Totes aquelles coses que considerem que han estat sempre igual s'esvaeixen perquè podrien haver estat d'una altra manera.”

CatalàCulturaAntropologiaFeminismeSocietat
Book:Maltractament, un permís mil·lenari. La violència contra la dona
Create image

“En canvi, hi ha cultures on la primacia de la masculinitat és insignificant. Un exemple clar d'això el trobem a Haití, on no existeix una pressió social per demostrar la virilitat ni s'exigeix als homes que es diferenciïn de les dones. En aquesta societat no existeixen tasques pròpies dels homes i tasques pròpies de les dones. Aquesta falta de diferenciació dels rols sexuals té la seva ressonància en l'idioma haitià, que gramaticalment no expressa el gènere. En la cultura haitiana s'espera que els homes no només siguin passius i complaents sinó que també ignorin els greuges. No existeix un concepte d'honor masculí que calgui defensar, ni una venjança que calgui portar a terme.”

CatalàFeminismeLlenguatgeMasculinitatHaití
Book:Maltractament, un permís mil·lenari. La violència contra la dona
Create image

“Encara avui podem trobar comunitats matriarcals, encara que són poques. Una d'elles, amb una població de vint-i-cinc mil persones, viu a l'aldea dels Mosuo, al sud-oest de la Xina. Allà les dones tenen el poder, però els homes no es queixen: tenen poques responsabilitats i treballen menys que elles. L'herència es transmet de mare a filla i el cognom de la dona identifica els llaços sanguinis. Elles ordenen i administren el destí dels seus parents més pròxims, i no s'equiparen als homes perquè això representaria perdre categoria social. En aquesta cultura no existeix el matrimoni; el grup social està format per dona, els seus fills, la seva mare, els seus germans, les seves germanes i els fills d'aquestes. La figura del pare no és important, però no per desinterès sinó com a tret social. És l'oncle matern qui ajuda a criar els nens. Tant els homes com les dones canvien d'amant amb freqüència. Quan a la nit es reuneix el grup, al voltant del foc, és la dona qui convida l'home a compartir el llit amb ella. A la parella no l'uneixen ni els diners ni els fills. Si es mantenen junts durant un temps és només per afecte. En aquesta aldea únicament les dones tenen la possibilitat de fer estudis universitaris perquè són considerades més intel·ligents i dotades per als estudis. Els homes treballen en tasques que no requereixen l'ús de la intel·ligència i es passen el temps jugant al Majong. Els diners han de demanar-los a la seva mare o germana. Com en altres comunitats matriarcals, no hi ha violència, el bon tracte i l'hospitalitat són corrents.”

CatalàFeminismeSocietatMatriarcat
Book:Maltractament, un permís mil·lenari. La violència contra la dona
Create image

“La dona maltractada creu que, faci el que faci, no podrà canviar el seu destí, que depèn dels altres. Aquesta situació de màxima violència psíquica és la indefensió apresa, que, juntament amb el cercle de violència, farà que quedi atrapada per la seva situació i que no se'n pugui anar de casa. En canvi, l'agressor mai no se sentirà culpable, perquè sempre farà responsable dels seus mals la dona víctima de la violència, i ella se sentirà confusa, no sabrà ben bé quina és la seva responsabilitat. La víctima entra en una confusió que no li permet adonar-se del que fa o no fa per ser atacada, criticada, desqualificada. És propi dels agressors detectar les parts vulnerables de les dones perquè la seva violència les afecti. Mentre elles pretenen adaptar-se i no deixen de preguntar-se per la seva part de responsabilitat, de culpabilitat, ells s'aferren a la seva pròpia rigidesa, aprofitant la confiança i la inseguretat de la seva víctima.”

CatalàFeminismeMasclismeDonaMaltractament
Book:Maltractament, un permís mil·lenari. La violència contra la dona
Create image

“Frases amb les quals hem crescut i que ens han marcat 1. Les llàgrimes són una forma d'autocompassió. 2. Posa't una faixa i tingues les cames tancades... Les bones noies no... 3. Les dones no són felices. 4. Les dones són responsables de la felicitat de la família. 5. No es pot confiar en les dones. 6. El món és cruel. 7. Les dones de més de 40 no són atractives. 8. Si sóc lletja no m'estimarà ningú. 9. No puc... 10. La roba bruta no es renta en públic... 11. Sempre m'he de sentir bé... 12. Res del que faig és suficient... 13. Això és feina d'homes o això és feina de dones. 14. Els nens són responsabilitat meva. 15. La meva germana (amant, amiga, fill, gos, etc) és millor que jo. 16. La vida és dura i després et mors. 17. Amb els homes cal tenir paciència. 18. Hauries hagut de néixer home. 19. Per què vols estudiar, si t'has de casar? 20. El lloc de la dona és la cuina. 21. Les dones són tafaneres. 22. Amb el nostre amor farem canviar la persona que estimem. 23. Si la mare està bé, tots estan bé. 24. Qui ha dit que la vida sigui fàcil? 25. No portis la contrària al teu marit.”

CatalàFeminismeSocietatDonesRols De GènereEstereotips
Book:Maltractament, un permís mil·lenari. La violència contra la dona
Create image

“Si observem l'actitud dels nois i les noies a les escoles, veurem la diferència en les conductes que defineixen el seu propi rol. És comú observar actituds violentes en els jocs dels nois com, per exemple en la salutació: "Hola matxo" acompanyant d'un cop de puny al braç. Quan en els centres escolars d'Espanya expliquem que a l'Argentina els nois se saluden habitualment amb un petó a la galta, els nois riuen i fan broma amb expressions com: "Però, tots són gais?". Això ens mostra com tenim d'assumit que la brutalitat és sinònim de masculinitat, i els afecten estan totalment dissociats i adjudicats a les noies o als homosexuals.”

CatalàFeminismeMasclismeMasculinitatRols De Gènere
Book:Maltractament, un permís mil·lenari. La violència contra la dona
Create image

“Un càlcul estadístic, bastant perfecte, fet sobre la massa total de la literatura catalana produïda d'ençà de la Renaixença, em dóna per resultat que, quant a la temàtica: a) el 60 per 100 és una glossa més o menys acadèmica d'aquells versos de Verdaguer que diuen: Tot sia ver vós, Jesuset dolcíssim; tot sia per vós, Jesús amorós; b) un 30 per 100 tracta de l'Empordà; i c) el 10 per 100 restant s'ocupa dels temes habituals en qualsevol literatura civilitzada.”

HumorLiteraturaCatalàRenaixença
Book:Consells, proverbis i insolències
Create image

“Però sí que temia el pas del temps (...), el minvament de la vida; com any rere any s'anava reduint la part que li corresponia; que poc podia estirar-se ja el marge que li quedava per absorbir, com en els anys de joventut, els colors, els gustos, les tonalitats de l'existència, quan en entrar en una habitació l'omplia i, aturant-se un instant al llindar de la sala, sentia una incertesa exquisida...”

ArtCatalàVirginia WoolfWoolfDalloway
Book:Mrs. Dalloway
Create image

“Aquesta remor que se sent no és de pluja. Ja fa molt de temps que no plou. S'han eixugat les fonts i la pols s'acumula pels carrers i les cases. Aquesta remor que se sent no és de vent. Han prohibit el vent perquè no s'alci la pols que hi ha pertot i l'aire no esdevingui —diuen— irrespirable. Aquesta remor que se sent no és de paraules. Han prohibit les paraules perquè no posin en perill la fràgil immobilitat de l'aire. Aquesta remor que se sent no és de pensaments. Han estat prohibits perquè no engendrin la necessitat de parlar i sobrevingui, inevitable, la catàstrofe. I, tanmateix, la remor persisteix.”

PoetryPoesíaCatalàCatalan
Book:Vint-i-set poemes en tres temps
Create image

“A les Illes Balears, al País Valencià o a Catalunya, la manera més adequada de viure és sent fidel a uns orígens i a un projecte de recuperació del poble que l'envolta, ja que em pense que, per mitjà d'aquesta voluntat, es pot arribar a un equilibri satisfactori entre individualitat i societat.”

CatalàSocietatCatalunyaIndividualismePaís ValenciàIlles BalearsPaïsos CatalansTradicióUnió
Book:Mozaik multilingue minim: eskrit segons el Projekte d'Ortografia Fonetica Unika Europea
Create image

“Considero que la idea de la «degradació» lingüística sembla encara molt més greu, perquè s'hi barregen constantment dues qüestions: l'una té a veure amb els efectes desestabilitzadors de la influència del castellà; l'altra, en canvi, té a veure amb el fet de l'evolució a què està sotmesa qualsevol llengua. En el cas del català, les coses són tan envitricollades que és molt difícil de distingir les dues qüestions; però no solament és imprescindible de distingir-les (des d'un punt de vista lingüístic, polític, etc.), sinó que seria suïcida de no intentar-ho. Per tant «degradació» sí, però cal anar alerta de no confondre canvis «normals» amb desestabilitzacions.”

CatalàSociolinguisticsCanvi LingüísticLinguistic Change
Book:L'ús del català, un futur controvertit. Qüestions de normalització lingüística al llindar del segle XXI
Create image

“Una de les falses expectatives que he experimentat està associada a l'oficialitat lingüística. Durant la dictadura, quan reflexionava sobre l'eventualitat que el català fos declarat algun dia llengua oficial —cosa que aleshores semblava una utopia—, imaginava que aquest fet comportaria el respecte automàtic per la legalitat i, per tant, un canvi immediat d'actituds lingüístiques prodiglòssiques. Ara, deu anys després de l'Estatut, ens adonem que aquelles idees eren unes falses expectatives i no sols perquè hi ha encara adversaris de l'oficialitat del català —els incidents a les comissaries i als jutjats ens en parlen prou— sinó, sobretot, perquè en el conjunt de la nostra societat hi ha una inèrcia que costarà molt de temps de superar. [...] Fet i fet, la declaració d'oficialitat no és suficient per conjurar tots els fantasmes que s'han anat imposant al llarg dels segles, no sols per culpa dels perseguidors de la llengua catalana, sinó també per la de molts catalans que han acceptat totalment o parcialment el lingüicidi. I tampoc no seria suficient —quants en quedaríem sorpresos!— si es declarés l'oficialitat exclusiva del català: com que els sistemes coercitius i expeditius quedarien exclosos, perquè en la nostra societat els mètodes autoritaris podrien provocar conflictes seriosos, hauria de passar molt de temps abans que es pogués aplicar de debò l'oficialitat exclusiva. En definitiva —i no és pas un frívol joc de paraules—, hauria de passar el temps necessari perquè aquella «exclusivitat» es pogués aplicar. I crec amb fonament que aquest temps necessari és el mateix que caldrà esperar en la situació actual, en què es perfila un règim d'oficialitat prioritària del català.”

CatalàCatalanSociolinguisticsCooficialitatLlengua OficialOficialitat
Book:L'ús del català, un futur controvertit. Qüestions de normalització lingüística al llindar del segle XXI
Create image

“Els arguments alarmistes sobre l'ús del català coincideixen tots a reclamar un canvi radical d'estratègia en la política de normalització lingüística. No accepten o menysvaloren els resultats obtinguts dins aquest marc estratègic, que s'ha revelat positiu i eficaç en tants aspectes. En política lingüística, el consens assolit, principalment a Catalunya, és un atot de gran transcendència social, que seria suïcida de dilapidar. Repetim-ho: cal discutir, i en profunditat, tots els aspectes tàctics que es demostrin inútils o insuficients, cal reconsiderar i revisar moltes mesures de política lingüística tant al Principat com, sobretot, a les altres terres de llengua catalana, cal exigir una coherència més rigorosa entre els principis i la pràctica quotidiana, però seria un greu error polític que les insatisfaccions presents ens fessin perdre de vista l'encert essencial del procés de normalització lingüística i la seva estratègia. Així, doncs, siguem prudents a l'hora de considerar algunes de les propostes «miraculoses» que a vegades es formulen, perquè no podem malbaratar els avenços tan dificultosament aconseguits. Al capdavall, la convivència lingüística és un bé social no tan accessori com algunes veus semblen deixar entendre, amb manifestes incomprensions respecte als castellanoparlants. En definitiva, com ens ha recordat una vegada més Badia i Margarit, cal assumir que «si un dia el català desapareixia, això no seria pas perquè els no catalans no s'hi haguessin incorporat, sinó perquè els catalans l'haurien abandonat».”

CatalàCatalanSociolinguisticsCatalunyaPaís ValenciàIlles BalearsPaïsos Catalans
Book:L'ús del català, un futur controvertit. Qüestions de normalització lingüística al llindar del segle XXI
Create image

“Si escorre’s és la petite mort (i a mi m’ho sembla, perquè durant aquell instant breu i explosiu tot desapareix entre les flames), despertar-se al llit d’algú és la resurrecció. Ara bé, com que tan sols és una petita mort, la resurrecció que li correspon és sòrdida, i no m’escomet tant la joia de la nova vida com el pes de les obligacions. Tinc enginyeria a les nou del matí i soc al seu llit. A l’hora abans de l’alba, no acostumo a estar enamorat.”

LoveGayAmorHomosexualQueerCatalà
Book:China Mountain Zhang
Create image

“I què em caldria fer? Procurar-me un patró molt poderós, Le Bret, i, com una heura obscura que puja una paret, grimpar amb enganys, i a més, llepar-li les rajoles, veient que m'han clavat a la terra les soles? No, senyor!, que un banquer m'estimi per pallasso llepaculs que dedica sonets? No!, passo, passo! Afalagar, adular les passes d’un ministre per si m'adreça un gest que no sigui sinistre? No senyor! Empassar-me per esmorzar un gripau? Tenir el ventre gastat d'arrossegar-me al cau? I la pell dels genolls de nit i dia bruta? Ordenar a l'espinada que doblegui la ruta? No, senyor! Ser una estora als peus d’un idiota? Agitar l'encenser davant d'una carota? No, senyor! O saltar de faldilla en faldilla? O ser un gran homenet enmig d'una quadrilla? Potser passar la mar amb madrigals per rem i a la vela sospirs de vella? No fotem! No, senyor! Potser anar fins a can Seyrecet fer-me editar els versos, a quin preu? No, Le Bret! O fer-me elegir Papa en els pobres concilis formats per uns imbècils que van destil·lant bilis? No, senyor! Treballar perquè aplaudeixin altres un sonet que hagi fet, en lloc d'escriure’n d’altres? Trobar belles orelles de ruc, llargues i tristes? O viure amb l'objectiu de sortir a les revistes? Estar terroritzat com un que quasi es mor quan va veure el seu nom escrit al Mercure d'or? Calcular, esporuguit davant d'un anatema? Anar a fer una visita en comptes d’un poema? Relligar els aprovats o fer-me presentar? No, senyor! No, senyor!... Més m’estimo cantar, entrar, sortir, ballar, ser sol, sentir-me viure, mirar amb el cap ben alt, parlar fort, i ser lliure; anar amb el barret tort, contemplar l'univers, per un sí o per un no, barallar-me... o fer un vers! No tenir gens en compte la fama i la fortuna, poder, amb el pensament, enfilar-me a la lluna! No haver d'escriure un mot si de mi no ha sortit, i molt modestament poder-me dir: Petit, estigues satisfet de flors i fruits i fulles si és al teu jardí que en culls o bé n’esbulles! I si arriba el triomf, quan l'atzar ho ha dispost, no haver d'estar obligat a satisfer un impost, davant de mi mateix reconèixer-me els mèrits, no haver de pagar mai per uns favors pretèrits, i, encara que no sigui poderós el meu vol, que no arribi gens lluny, saber que hi he anat sol! Acte segon. Escena VIII.”

Català
Book:CYRANO DE BERGERAC
Create image