Quotessence
Home / Topics / Feminisme Quotes

Feminisme Quotes

Browse 50 quotes about Feminisme.

Feminisme Quotes

“En effet, à côté de la prétention de tout individu à s'affirmer comme sujet, qui est une prétention éthique, il y a aussi en lui la tentation de fuir sa libertê et de se constituer en chose: c'est un chemin néfaste car passif, aliené, perdu, il est alors la proie se volontés étrangères, coupé de sa transcendance, frustré de tout valeur. Mais c'est un chemin facile: on évite ainsi l'angoisse et la tension de l'existence authentiquement assumée.”

“De feministische beweging in de jaren zestig en zeventig was redelijk extreem, fanatiek zelfs, ze heetten niet voor niets dolle Mina's. Dat fanatisme was toen wellicht nodig. Vergeet niet dat in België een vrouw pas volledig beheersrecht kreeg over haar eigen vermogen in de jaren zeventig. De vrouwenbeweging heeft veel gerealiseerd door zo luid tekeer te gaan. Maar het feministische gedachtegoed is niet tijdig geëvolueerd naar een positieve benadering.”

“Depuis qu'elle était devenue femme au foyer à plein temps, Kim Jiyoung réalisait que l'attitude des gens devant le ménage était d'une grande hypocrisie. Tantôt dévalorisé, quand on parle juste de rester à la maison, tantôt sublimé quand on parle de se consacrer à faire croître l'humanité, mais jamais en évaluant ce travail en chiffres réels, en coûts. Sans doute parce qu'à partir du moment où une chose a un prix, quelqu'un doit payer pour ça.”

“It is our brush with the wild nature that drives us not to limit our conversations to humans, not to limit our most splendid movements to dance floors, nor our ears only to music made by human-made in­ struments, nor our eyes to “taught” beauty, nor our bodies to ap­ proved sensations, nor our minds to those things we all agree upon already. All these stories present the knife of insight, the flame of the passionate life, the breath to speak what one knows, the courage to stand what one sees without looking away, the fragrance of the wild soul.”

“Vreemd bleef de vrouw van het heden de drie primitieve mannen van een vorige generatie aanzien met den voor hen onbeschaamden blik. Zij hadden het pijnlijke gevoel met den blik gemonsterd te worden, waarmee zij vroeger zelf vrouwen aankeken en op haar vrouwelijke waarde schatten. En het was een oogenblik, als voelden zij zich het zwakkere geslacht en stond daar voor hen het sterkere: de moderne vrouw.”

“Elles étaient convaincues que ces hommes, qui comptaient pourtant parmi eux leurs propres pères, leurs oncles et cousins, "les tueraient s'ils les retrouvaient". Sohan Lal l'avait dit-lui même à la Dr Srivastava. À la question "Si les filles avaient été retrouvées vivantes, qu'auriez-vous fait pour laver l'honneur de votre famille ? " , il avait répondu par ces mots : "On les aurait tuées.”

“El patriarcat puteja els homes tant com puteja les dones. Als homes se'ls diu com és «un home de debò» i què fa, i a les dones ens diuen com és una «dona de debò» i què fa. I això ens fa desgraciats a tots. Un cop saps que el patriarcat és un sistema de creences en què tots estem obligats a operar, pots continuar jugant segons les regles o començar a qüestionar-les i lluitar-hi en contra. Les dones ho han fet de manera notable. Aquest és el moll de l'os del feminisme. Els homes, encara no.”

“Elles disent, malheureuse, ils t'ont chassée du monde des signes, et cependant ils t'ont donné des noms, ils t'ont appelée esclave, toi malheureuse esclave. Comme des maîtres ils ont exercé leur droit de maître. Ils écrivent de ce droit de donner des noms qu'il va si loin que l'on peut considérer l'origine du langage comme un acte d'autorité émanant de ceux qui dominent. Ainsi ils disent qu'ils ont dit, ceci est telle ou telle chose, ils ont attaché à un objet et à un fait tel vocable et par là ils se le sont pour ainsi dire appropriés. Elles disent, ce faisant ils ont gueulé hurlé de toutes leurs forces pour te réduire au silence. Elles disent, le langage que tu parles t'empoisonne la glotte la langue le palais les lèvres. Elles disent le langage que tu parles est fait de mots qui te tuent. Elles disent, le langage que tu parles est fait de signes qui à proprement parler désignent ce qu'ils se sont appropriés. Ce sur quoi ils n'ont pas mis la main, ce sur quoi ils n'ont pas fondu comme des rapaces aux yeux multiples, cela n'apparaît pas dans le langage que tu parles. Cela se manifeste juste dans l'intervalle que les maîtres n'ont pas pu combler avec leurs mots de propriétaires et de possesseurs, cela peut se chercher dans la lacune, dans tout ce qui n'est pas la continuité de leurs discours, dans le zéro, le O, le cercle parfait que tu inventes pour les emprisonner et pour les vaincre.”

“Elles disent, n'est-ce pas magnifique en vérité? Les vases sont debout, les potiches ont attrapé des jambes. Les vases sacrés sont en marche. Elles disent, la pente des collines ne va-t-elle pas repousser leur assaut? Elles disent, les vases désormais vides de semence resserrent leurs flancs. Ils se déplacent lentement d'abord puis de plus en plus vite. Elles disent, c'est le sacrilège, la violation de tous les règlements. Les vases enterrés jusqu'au col et réceptacles des objets les plus divers, spermatozoïdes humains pièces de monnaie fleurs terre messages, elles disent qu'ils se déplacent, lentement d'abord puis de plus en plus vite. A qui demande, pourquoi ces excès? Ne doivent-ils pas avoir la violence en dégoût? Leur constitution n'est-elle pas fragile et dès le premier assaut ne se briseront-ils pas s'ils ne sont pas déjà en miettes pour s'être entrechoqués? Elles disent, écoutez, écoutez, elles crient évohé, évohé, en sautant comme des jeunes chevaux sur les bords de l'Eurotas. En frappant la terre, elles accélèrent leurs mouvements.”

“Elles disent, honte à toi. Elles disent, tu es domestiquée, gavée, comme les oies dans la cour du fermier qui les engraisse. Elles disent, tu te pavanes, tu n'as d'autre souci que de jouir des biens que te dispensent des maîtres, soucieux de ton bien-être tant qu'ils y sont intéressés. Elles disent, il n'y a pas de spectacle plus affligeant que celui des esclaves qui se complaisent dans leur état de servitude. Elles disent, tu es loin d'avoir la fierté des oiselles sauvages qui lorsqu'on les a emprisonnées refusent de couver leurs œufs. Elles disent, prends exemple sur les oiselles sauvages qui, si elles s'accouplent avec les mâles pour tromper leur ennui, refusent de se reproduire tant qu'elles ne sont pas en liberté.”

“La mare mira a la filla i diu: "Que siguis bonica, suau, coqueta, femenina, per agradar, per seduir. A qui? A ell. I al nen, què li diu: Que intel·ligent que ets, que fort. Per què? Per posseir". Sense saber-ho, està mutilant la intel·ligència de la seva filla. El missatge que emet és que ella "sigui submisa". I al nen li mutila la tendresa, li dóna permís per a l'agressió. La nena haurà d'atontar-se i el nen endurir-se. Ella es quedarà a casa i ell anirà a la guerra.”

“Per a la supervivència és molt important la comunicació. Podem pensar que el llenguatge pot ser inventat per ajudar a determinada gent a tenir el poder sobre altres éssers humans, i són precisament els éssers humans els que van inventar la forma de comunicar el record. En aquest àmbit, els generalitzadors van ser (i encara són) sostinguts per l'elit que els atorga un poder enorme. Contínuament s'inventen llenguatges compartits per "nosaltres" per excloure el terme "ells", i un mitjà efectius és fer molt grans les generalitzacions perquè tinguin fins i tot un poder diví; aleshores es converteixen en "llei de la naturalesa" o en "llei de Déu". Si agafem el tema de la dona, sempre es relaciona la diferència amb el sexe, i amb el llenguatge es consolida el poder dels homes sobre les dones. El llegat d'una generació acceptada té vigència com a veritat eterna i adquireix vida pròpia. El llegat de la generalització de gènere, estructurat i segellat en el llenguatge i en el costum, segueix assotant els éssers humans, encara avui, i distorsionant el pensament. Quan diem "ells són a classe", no sabem si és que tots són nois o també hi ha noies en el grup. Aquest tipus d'expressió, a la qual estem acostumats, construeix una idea de món on els homes són pensats com un model a seguir i les dones queden en un segon pla. Com veiem, en el llenguatge queda soldada la identitat de gènere, que polaritzar`els sexes i farà que es perdin les similituds humanes.”

“Tant la història com l'antropologia ens han permès arribar a saber que alguns comportaments que trobem "naturals i comuns" són només conductes particulars de la nostra època que semblarien raríssimes a qualsevol ésser humà d'un altre moment històric o d'una altra regió geogràfica. Allò que avui creiem que és masculí, en altres societats no és considerat d'aquesta manera, i allò que es denomina femení canvia d'una cultura a una altra. Aquestes diferències arriben a ser tan importants que les ciències socials contemporànies han conclòs que en realitat allò que es considera propi de cada sexe no és res més que una decisió convencional de cada cultura. Avui sabem que la nostra societat només és una de les moltes formes possibles d'organitzar els vincles entre les persones. Totes aquelles coses que considerem que han estat sempre igual s'esvaeixen perquè podrien haver estat d'una altra manera.”

“En canvi, hi ha cultures on la primacia de la masculinitat és insignificant. Un exemple clar d'això el trobem a Haití, on no existeix una pressió social per demostrar la virilitat ni s'exigeix als homes que es diferenciïn de les dones. En aquesta societat no existeixen tasques pròpies dels homes i tasques pròpies de les dones. Aquesta falta de diferenciació dels rols sexuals té la seva ressonància en l'idioma haitià, que gramaticalment no expressa el gènere. En la cultura haitiana s'espera que els homes no només siguin passius i complaents sinó que també ignorin els greuges. No existeix un concepte d'honor masculí que calgui defensar, ni una venjança que calgui portar a terme.”

“Encara avui podem trobar comunitats matriarcals, encara que són poques. Una d'elles, amb una població de vint-i-cinc mil persones, viu a l'aldea dels Mosuo, al sud-oest de la Xina. Allà les dones tenen el poder, però els homes no es queixen: tenen poques responsabilitats i treballen menys que elles. L'herència es transmet de mare a filla i el cognom de la dona identifica els llaços sanguinis. Elles ordenen i administren el destí dels seus parents més pròxims, i no s'equiparen als homes perquè això representaria perdre categoria social. En aquesta cultura no existeix el matrimoni; el grup social està format per dona, els seus fills, la seva mare, els seus germans, les seves germanes i els fills d'aquestes. La figura del pare no és important, però no per desinterès sinó com a tret social. És l'oncle matern qui ajuda a criar els nens. Tant els homes com les dones canvien d'amant amb freqüència. Quan a la nit es reuneix el grup, al voltant del foc, és la dona qui convida l'home a compartir el llit amb ella. A la parella no l'uneixen ni els diners ni els fills. Si es mantenen junts durant un temps és només per afecte. En aquesta aldea únicament les dones tenen la possibilitat de fer estudis universitaris perquè són considerades més intel·ligents i dotades per als estudis. Els homes treballen en tasques que no requereixen l'ús de la intel·ligència i es passen el temps jugant al Majong. Els diners han de demanar-los a la seva mare o germana. Com en altres comunitats matriarcals, no hi ha violència, el bon tracte i l'hospitalitat són corrents.”

“En aquesta societat, la dona ideal no és compatible amb el model d'ésser humà ideal. Si una dona està dotada d'acord amb el cànon cultural de gran feminitat, és incompetent, o si és competent no és femenina, i tot allò que faci haurà de ser el doble d'eficaç per ser reconeguda. Deixant de banda allò que la naturalesa estableix per al seu sexe, que és procrear, tota la resta serà posada en dubte,”

“La dona maltractada creu que, faci el que faci, no podrà canviar el seu destí, que depèn dels altres. Aquesta situació de màxima violència psíquica és la indefensió apresa, que, juntament amb el cercle de violència, farà que quedi atrapada per la seva situació i que no se'n pugui anar de casa. En canvi, l'agressor mai no se sentirà culpable, perquè sempre farà responsable dels seus mals la dona víctima de la violència, i ella se sentirà confusa, no sabrà ben bé quina és la seva responsabilitat. La víctima entra en una confusió que no li permet adonar-se del que fa o no fa per ser atacada, criticada, desqualificada. És propi dels agressors detectar les parts vulnerables de les dones perquè la seva violència les afecti. Mentre elles pretenen adaptar-se i no deixen de preguntar-se per la seva part de responsabilitat, de culpabilitat, ells s'aferren a la seva pròpia rigidesa, aprofitant la confiança i la inseguretat de la seva víctima.”

“Frases amb les quals hem crescut i que ens han marcat 1. Les llàgrimes són una forma d'autocompassió. 2. Posa't una faixa i tingues les cames tancades... Les bones noies no... 3. Les dones no són felices. 4. Les dones són responsables de la felicitat de la família. 5. No es pot confiar en les dones. 6. El món és cruel. 7. Les dones de més de 40 no són atractives. 8. Si sóc lletja no m'estimarà ningú. 9. No puc... 10. La roba bruta no es renta en públic... 11. Sempre m'he de sentir bé... 12. Res del que faig és suficient... 13. Això és feina d'homes o això és feina de dones. 14. Els nens són responsabilitat meva. 15. La meva germana (amant, amiga, fill, gos, etc) és millor que jo. 16. La vida és dura i després et mors. 17. Amb els homes cal tenir paciència. 18. Hauries hagut de néixer home. 19. Per què vols estudiar, si t'has de casar? 20. El lloc de la dona és la cuina. 21. Les dones són tafaneres. 22. Amb el nostre amor farem canviar la persona que estimem. 23. Si la mare està bé, tots estan bé. 24. Qui ha dit que la vida sigui fàcil? 25. No portis la contrària al teu marit.”

“Si observem l'actitud dels nois i les noies a les escoles, veurem la diferència en les conductes que defineixen el seu propi rol. És comú observar actituds violentes en els jocs dels nois com, per exemple en la salutació: "Hola matxo" acompanyant d'un cop de puny al braç. Quan en els centres escolars d'Espanya expliquem que a l'Argentina els nois se saluden habitualment amb un petó a la galta, els nois riuen i fan broma amb expressions com: "Però, tots són gais?". Això ens mostra com tenim d'assumit que la brutalitat és sinònim de masculinitat, i els afecten estan totalment dissociats i adjudicats a les noies o als homosexuals.”

“És important tenir clar que al voltant del 80% dels maltractadors no són malalts mentals sinó discriminadors. Tampoc no és cert que les substàncies tòxiques o l'alcohol siguin les causes de la violència sinó que influeixen en les agressions de dues maneres: perquè disminueixen les inhibicions i donen als homes una excusa per comportar-se violentament. El maltractament a la dona és una malaltia social més semblant a l'esclavisme que a un trastorn de conducta individual.”

“Maar mam,' zei Eva peinzend. `Hoe rijm jij je feministische opvattingen nou met het schrijven van een kasteelroman? Bezwijkt de vrouwelijke hoofdpersoon niet voor de mannelijke, terwijl ze eigenlijk een hekel aan hem heeft? En komen die mannen er niet altijd edelmoedig af, ondanks het feit dat ze de bewuste vrouw soms bijna aanranden en vaak chanteren om hun zin te krijgen?' `Zo te horen ben je goed op de hoogte, schatje!”