Quotessence
Home / Topics / Dona Quotes

Dona Quotes

Browse 5 quotes about Dona.

Dona Quotes

“En aquesta societat, la dona ideal no és compatible amb el model d'ésser humà ideal. Si una dona està dotada d'acord amb el cànon cultural de gran feminitat, és incompetent, o si és competent no és femenina, i tot allò que faci haurà de ser el doble d'eficaç per ser reconeguda. Deixant de banda allò que la naturalesa estableix per al seu sexe, que és procrear, tota la resta serà posada en dubte,”

“La dona maltractada creu que, faci el que faci, no podrà canviar el seu destí, que depèn dels altres. Aquesta situació de màxima violència psíquica és la indefensió apresa, que, juntament amb el cercle de violència, farà que quedi atrapada per la seva situació i que no se'n pugui anar de casa. En canvi, l'agressor mai no se sentirà culpable, perquè sempre farà responsable dels seus mals la dona víctima de la violència, i ella se sentirà confusa, no sabrà ben bé quina és la seva responsabilitat. La víctima entra en una confusió que no li permet adonar-se del que fa o no fa per ser atacada, criticada, desqualificada. És propi dels agressors detectar les parts vulnerables de les dones perquè la seva violència les afecti. Mentre elles pretenen adaptar-se i no deixen de preguntar-se per la seva part de responsabilitat, de culpabilitat, ells s'aferren a la seva pròpia rigidesa, aprofitant la confiança i la inseguretat de la seva víctima.”

“És important tenir clar que al voltant del 80% dels maltractadors no són malalts mentals sinó discriminadors. Tampoc no és cert que les substàncies tòxiques o l'alcohol siguin les causes de la violència sinó que influeixen en les agressions de dues maneres: perquè disminueixen les inhibicions i donen als homes una excusa per comportar-se violentament. El maltractament a la dona és una malaltia social més semblant a l'esclavisme que a un trastorn de conducta individual.”

“Que el pitjor mal que Zeus va modelar van ser les dones. Es pensen que ajudeni i res, de fet: els pitjors infortunis vénen a aquell que en té una. Cap dia no pot servar feliç qui s'hi refeixa, que no farà fora de casa seva la fam –hoste enemic i déu hostil-. Un jorn, hom creu que l'alegra la gràcia d'un déu o bé el favor d'algun mortal, i ella, trobant un retret, a baralla l'excita. On hi ha una dona, a aquesta casa, no és rebut de grat l'hoste que hi posa. La que sembla que tingui més senderi, segur que, al capdavall, ofèn molt més: embadalit l'espòs, tots els veïns xalen de veure aquest com també cau. Cadascú, quan l'esmenta, la companya pròpia lloa, i blasma la del altres. Tenint sort pariona, no ho veiem. Zeus la va fer com el pitjor dels mals. La posà com un nus que no es deslliga als peus, d'ençà que l'Hades va acollir els qui lluitaren per mor d'una dona.”