“Que el pitjor mal que Zeus va modelar van ser les dones. Es pensen que ajudeni i res, de fet: els pitjors infortunis vénen a aquell que en té una. Cap dia no pot servar feliç qui s'hi refeixa, que no farà fora de casa seva la fam –hoste enemic i déu hostil-. Un jorn, hom creu que l'alegra la gràcia d'un déu o bé el favor d'algun mortal, i ella, trobant un retret, a baralla l'excita. On hi ha una dona, a aquesta casa, no és rebut de grat l'hoste que hi posa. La que sembla que tingui més senderi, segur que, al capdavall, ofèn molt més: embadalit l'espòs, tots els veïns xalen de veure aquest com també cau. Cadascú, quan l'esmenta, la companya pròpia lloa, i blasma la del altres. Tenint sort pariona, no ho veiem. Zeus la va fer com el pitjor dels mals. La posà com un nus que no es deslliga als peus, d'ençà que l'Hades va acollir els qui lluitaren per mor d'una dona.”
Quote by Maria-Mercè Marçal
Book:Cau de llunes
Work
Cau de llunes
Browse quotes and source details for this work. more
Author
You May Also Like
Source: Cau de llunes
Source: Quietud perduda
Source: Quietud perduda
Source: Quietud perduda
Source: Quietud perduda
Source: Quietud perduda
Source: Consells, proverbis i insolències
Source: Consells, proverbis i insolències
Source: Consells, proverbis i insolències