Quotessence
Home / Authors / Albert Roig

Albert Roig Quotes

Author

Filter quotes by topic

AllCatalàPoesia

Famous Albert Roig Quotes

“Llum, galzes del migdia dels arbres que ara tanques, alta que acaricies les coloracions del temps—La fosca cella que el vent acotxa, cels d'escata de moll. Ànsia que et fas boca i el goig i el deler de ser l'aigua i els aires, plata encara, desesperant-se. Joia dels ulls, foc que encens, verda nit. Plomada de llum fosca la presència de besllum, sulla, al llindar. I els seus ulls flamissats, crits d'ala astorada el cel dels seus ulls ara, la brosta verd ànsia dels cors.”

PoesiaCatalà
Book:Córrer la taronja, 1979-2001
Create image

“ANIT ¿I m'ho ha de dir la matinada, esmelegant-se, insomnes? ¿I l'esglai que t'ha pres, i a l'anar a caure— i quina v'ritat deia, que l'esgarres? ¿I els ràpids ensurts de la pols ara, la fulla inesperada de l'insecte, les mans i els coves acabats de collir, la mala herba que et creix, tendre verd rabiant, fum viva, esta aigua, dolcesa, verí, que encens i vesses quina mà me l'aboca, quin vent pluig? Que és verda l'aigua, la vestidora! Té, tremolós gris àlic, les cordes dels sols en terra caigudes, vent plata d'oliveres, plata de verd núvol.”

PoesiaCatalà
Book:Córrer la taronja, 1979-2001
Create image

“Fil, daures D'ajaures De fulles, I l'ull, es Queix d'Astres. Les clastres I els glabres Nins i Arbres Del blanc Salanc Que hi rimen De l'himen, De blanc, La sang I els ulls I els fulls De viure Tan lliures― De ser Quan ve L'Estiu I riu Quin cos Repòs Del Cor, Tresor Badat Que al prat Del cos Meu flors Encara S'amara. La Rata Que hi grata, Hi esputa La Puta Dient-te Dolenta Que “ho sento, Jo em rento Les mans.” Brillant Pols d’àn Gel, tants De judas. Les mudes Dels cels, Caus, vels De foc I joc, De fil Gentil D’olor. Gentil. Fredor.”

PoesiaCatalà
Book:Córrer la taronja, 1979-2001
Create image

“SALVATGE COR Amb callats ocells, la bardissa Empara, salvatge capçal Contra el Cel, l'ai lluent, de nit Ferida, dels cors. I la drissa, La joia d'onades ventissa Que exalta al rompent de l'Oblit L'estiu, la vella mà del mal Que els llepa, l'eco que hi rellissa. Serpa paraula un somni, desclosa, Aurora encara. I el llit profund Dels furtius feliços, Absència, Vasta, com ells —cada cosa— Una preciosa Innocència. I la vida, llosca damunt.”

PoesiaCatalà
Book:Córrer la taronja, 1979-2001
Create image

“JOIA Llum, galzes del migdia dels arbres que ara tanques, alta que acaricies les coloracions del temps—La fosca cella que el vent acotxa, cels d'escata de moll. Ànsia que et fas boca i el goig i el deler de ser l'aigua i els aires, plata encara, desesperant-se. Joia dels ulls, foc que encens, verda nit. Plomada de llum fosca la presència de besllum, sulla, al llindar. I els seus ulls flamissats, crits d'ala astorada el cel dels seus ulls ara, la brosta verd ànsia dels cors. Blanca mifa astorada és ara el cel. Pels cingles les flames dels arbres. Ja els crits cecs de la muntanya la nit que rep. Ja la vida, els seus ulls, incerta, flàmules.”

PoesiaCatalà
Book:Córrer la taronja, 1979-2001
Create image