Quotessence
Home / Quotes / Quote by Albert Roig

Quote by Albert Roig

Work

Córrer la taronja, 1979-2001

Browse quotes and source details for this work. more

Author

Albert Roig

Browse famous quotes and profile details for Albert Roig. more

You May Also Like

“ANIT ¿I m'ho ha de dir la matinada, esmelegant-se, insomnes? ¿I l'esglai que t'ha pres, i a l'anar a caure— i quina v'ritat deia, que l'esgarres? ¿I els ràpids ensurts de la pols ara, la fulla inesperada de l'insecte, les mans i els coves acabats de collir, la mala herba que et creix, tendre verd rabiant, fum viva, esta aigua, dolcesa, verí, que encens i vesses quina mà me l'aboca, quin vent pluig? Que és verda l'aigua, la vestidora! Té, tremolós gris àlic, les cordes dels sols en terra caigudes, vent plata d'oliveres, plata de verd núvol.”

“Vas dir-me: aquest és el meu cos, la meva sang. Pren, menja i beu —vida i mortalla. Després, el pa llescat, ferit pel ganivet i el vi vermell vessat, tacant les estovalles. Sota l’esguard obscè d’un déu que t’usurpava les paraules. 2 Sagrada obscenitat del cos tocat per la promesa de la mort: intocable com un pària o com l’empremta d’un déu absent. Sigues sacrílega i retorna-li la qualitat humil dels cossos vius. 3 Com si em vingués de tu la carn, la sang de les paraules.”

“Saps? M’agrada el teu cap i m’agrada el teu cul —dues meitats bessones desparionades—. La meva llengua com un caragol silent ressegueix, lent, tot l’arbre, de l’arrel a la copa. Amb l’amor a l’esquena, com una casa closa, i un bri d’esglai al cap de les antenes, m’emparro per l’escorça i estimo cada grop, cada fulla, i el corc que adesiara hi plora. Saps? M’agrada el teu cul i m’agrada el teu cap. Un camí-laberint de saliva brillant lliga els racons que el sol amb tall segur destria. El paisatge divers de la bola del món és el teu cos, avui, ofert, com un deliri de terra, al meu deler de boca viatgera.”

“Ens hem anat passant una mena de caixa d'ombres on encabir la caravana dels malsons, i l'hem volguda sempre a la vora del jaç, com qui, a la recerca desesperada d'una treva. desa les armes cada vespre i exorcitza els perills que li barren el pas a les portes de la son. Al matí, en llevar-te, li dius sempre: hola, mort, per procurar-te un nou respir, car, si li etzibem aparta't i vés-te'n lluny del meu davant, llavors s'aixeca un mur de fosca al fons de tots els corredors.”