Quotessence
Home / Quotes / Quote by Maria-Mercè Marçal

Quote by Maria-Mercè Marçal

Work

Raó del cos

Browse quotes and source details for this work. more

Author

Maria-Mercè Marçal

Browse famous quotes and profile details for Maria-Mercè Marçal. more

You May Also Like

“Saps? M’agrada el teu cap i m’agrada el teu cul —dues meitats bessones desparionades—. La meva llengua com un caragol silent ressegueix, lent, tot l’arbre, de l’arrel a la copa. Amb l’amor a l’esquena, com una casa closa, i un bri d’esglai al cap de les antenes, m’emparro per l’escorça i estimo cada grop, cada fulla, i el corc que adesiara hi plora. Saps? M’agrada el teu cul i m’agrada el teu cap. Un camí-laberint de saliva brillant lliga els racons que el sol amb tall segur destria. El paisatge divers de la bola del món és el teu cos, avui, ofert, com un deliri de terra, al meu deler de boca viatgera.”

CatalàPoesia Catalana
Book:Sal oberta
Create image

“Ens hem anat passant una mena de caixa d'ombres on encabir la caravana dels malsons, i l'hem volguda sempre a la vora del jaç, com qui, a la recerca desesperada d'una treva. desa les armes cada vespre i exorcitza els perills que li barren el pas a les portes de la son. Al matí, en llevar-te, li dius sempre: hola, mort, per procurar-te un nou respir, car, si li etzibem aparta't i vés-te'n lluny del meu davant, llavors s'aixeca un mur de fosca al fons de tots els corredors.”

CatalàPoesia Catalana
Book:L'esfinx
Create image

“A l’hora del record seràs València, una ardent mira d’obres i raó. Trobarem que si ens queda la cançó, en ella et sorprendrà nostra insistència. Potser també la més tibant ciència, aquella d’acomplir-te amb passió, vindrà a nosaltres, regne de saó, per aclamar ta dolça transcendència. O sentirem per fi que ni la mort no aturarà les nostres mans antigues, avesades a esforç, a presentalles. Llavors! Quan vença l’hora del conhort! Quina prova de pes en les espigues i quin amor segur hi haurà a les dalles!”

CatalàPoesia CatalanaValencia
Book:Antologia poètica
Create image

“Era el dia més llarg, s'allargassava, cloents dolçors de l'estació fruital. Els pàmpols, mòbils, ombregen la calç. Sobre els llençols el brunzir de les mosques, desficiós, la tarda. El cos sent, la nit, el soliguer ardent de les rajoles. La cançó dels gripaus buida el silenci, acompassa en frescors el so de l'aigua. Cauen els astres, simulada pluja. Fugen les veus. Als vells amagatalls s'enfila el temps pel forat de l'agulla.”

CatalàPoesia Catalana
Book:Blaus (Columna)
Create image