“Era el dia més llarg, s'allargassava, cloents dolçors de l'estació fruital. Els pàmpols, mòbils, ombregen la calç. Sobre els llençols el brunzir de les mosques, desficiós, la tarda. El cos sent, la nit, el soliguer ardent de les rajoles. La cançó dels gripaus buida el silenci, acompassa en frescors el so de l'aigua. Cauen els astres, simulada pluja. Fugen les veus. Als vells amagatalls s'enfila el temps pel forat de l'agulla.”
Book:Blaus (Columna)