“Al fons de l'existència del jo que no sóc l'irreal d'unes aigües salobres riu amunt, aigua dolça, de llot, endinsant-se en la mar. Ambigus, l'esglai dels peixos i el silenci. A frec d'ermassos de sol i lluna lenta s'obstina el cant d'uns blues i el camí encès, de sal.”
Book:Blaus (Columna)