Quotessence
Home / Topics / Poesia Catalana Quotes

Poesia Catalana Quotes

Browse 31 quotes about Poesia Catalana.

Poesia Catalana Quotes

“Aquestes són les bigues de l'Antic Testament! T'escric aquestes ratlles mentre arriba una música Mentre pugen panolles i melons a l'andana Tota plena de terra de l'Antic Testament! Florien els versicles en arribar-te als pits Jo et diré l'Evangeli de les lloses perdudes Amor de terra fonda fundarem la maisó Obscè m'agrada el sota la mantellina! Tenim poltres vaixells Tenim Tirant el Blanc! Amor amor t'espere a la llarga finestra La finestra florida com la vara de nard M'obriràs la finestra i me n'entraré al llit Darem tots dos la festa taronges i llimones Unes cuixes llarguíssimes com el record de l'aigua!”

CatalàPoesia Catalana
Book:Odes temporals. La casa de la música vora el mar
Create image

“sóc hereu d'una llarga nissaga timbals de glòria i de llàstima repiquen cada nit per allitar-me cors de verges em canten les lloances eunucs barbamecs m'apairen les menges la sang em put amb la catipén dels savis la pell se m'esqueixa i cauteritza i es tornar a esquerdar i la cicatriu renaix i així sempre a mi i a tots els meus perquè”

CatalàPoesia Catalana
Book:Terres d'aigua: Poemari de les Terres de l'Ebre
Create image

“Cada vegada que creix algun brot en la pila que vas afaiçonant, et dius que hi ha futur fora de qualsevol sospita. Però que fràgils són els vincles...! I que fugisser el tremolor de cada encontre! Com serà l'hora generosa. suma i recompte, epíleg dels teus dies? Mai no sabràs del cert si has caigut i t'ha inundat el mar o si, lliurat al clar somriure de l'esfinx, que t'enamora, el llamp d'algun impuls t'ha empentat envers el buit i l'aventura.”

CatalàPoesia Catalana
Book:L'esfinx
Create image

“Vas dir-me: aquest és el meu cos, la meva sang. Pren, menja i beu —vida i mortalla. Després, el pa llescat, ferit pel ganivet i el vi vermell vessat, tacant les estovalles. Sota l’esguard obscè d’un déu que t’usurpava les paraules. 2 Sagrada obscenitat del cos tocat per la promesa de la mort: intocable com un pària o com l’empremta d’un déu absent. Sigues sacrílega i retorna-li la qualitat humil dels cossos vius. 3 Com si em vingués de tu la carn, la sang de les paraules.”

CatalàPoesia Catalana
Book:Raó del cos
Create image

“Saps? M’agrada el teu cap i m’agrada el teu cul —dues meitats bessones desparionades—. La meva llengua com un caragol silent ressegueix, lent, tot l’arbre, de l’arrel a la copa. Amb l’amor a l’esquena, com una casa closa, i un bri d’esglai al cap de les antenes, m’emparro per l’escorça i estimo cada grop, cada fulla, i el corc que adesiara hi plora. Saps? M’agrada el teu cul i m’agrada el teu cap. Un camí-laberint de saliva brillant lliga els racons que el sol amb tall segur destria. El paisatge divers de la bola del món és el teu cos, avui, ofert, com un deliri de terra, al meu deler de boca viatgera.”

CatalàPoesia Catalana
Book:Sal oberta
Create image

“Ens hem anat passant una mena de caixa d'ombres on encabir la caravana dels malsons, i l'hem volguda sempre a la vora del jaç, com qui, a la recerca desesperada d'una treva. desa les armes cada vespre i exorcitza els perills que li barren el pas a les portes de la son. Al matí, en llevar-te, li dius sempre: hola, mort, per procurar-te un nou respir, car, si li etzibem aparta't i vés-te'n lluny del meu davant, llavors s'aixeca un mur de fosca al fons de tots els corredors.”

CatalàPoesia Catalana
Book:L'esfinx
Create image

“A l’hora del record seràs València, una ardent mira d’obres i raó. Trobarem que si ens queda la cançó, en ella et sorprendrà nostra insistència. Potser també la més tibant ciència, aquella d’acomplir-te amb passió, vindrà a nosaltres, regne de saó, per aclamar ta dolça transcendència. O sentirem per fi que ni la mort no aturarà les nostres mans antigues, avesades a esforç, a presentalles. Llavors! Quan vença l’hora del conhort! Quina prova de pes en les espigues i quin amor segur hi haurà a les dalles!”

CatalàPoesia CatalanaValencia
Book:Antologia poètica
Create image

“Era el dia més llarg, s'allargassava, cloents dolçors de l'estació fruital. Els pàmpols, mòbils, ombregen la calç. Sobre els llençols el brunzir de les mosques, desficiós, la tarda. El cos sent, la nit, el soliguer ardent de les rajoles. La cançó dels gripaus buida el silenci, acompassa en frescors el so de l'aigua. Cauen els astres, simulada pluja. Fugen les veus. Als vells amagatalls s'enfila el temps pel forat de l'agulla.”

CatalàPoesia Catalana
Book:Blaus (Columna)
Create image