Quotessence
Home / Quotes / Quote by Maria-Mercè Marçal

Quote by Maria-Mercè Marçal

“Furgant per les llivanyes i juntures d'aquesta paret seca; entre mac i mac d'oblit; entre les pedres dures de cega desmemòria que endures, et sé. I saber-te em dóna terra, arrel. Et sé i em sé, en el mirall fidel del teu poema, aferrissadament clivella pedra de silenci opac -dona rèptil, dona monstre, dona drac, com el cactus, com tu, supervivent.”

Quote by Maria-Mercè Marçal

Work

Raó del cos

Browse quotes and source details for this work. more

Author

Maria-Mercè Marçal

Browse famous quotes and profile details for Maria-Mercè Marçal. more

You May Also Like

“Cada vegada que creix algun brot en la pila que vas afaiçonant, et dius que hi ha futur fora de qualsevol sospita. Però que fràgils són els vincles...! I que fugisser el tremolor de cada encontre! Com serà l'hora generosa. suma i recompte, epíleg dels teus dies? Mai no sabràs del cert si has caigut i t'ha inundat el mar o si, lliurat al clar somriure de l'esfinx, que t'enamora, el llamp d'algun impuls t'ha empentat envers el buit i l'aventura.”

“Llum, galzes del migdia dels arbres que ara tanques, alta que acaricies les coloracions del temps—La fosca cella que el vent acotxa, cels d'escata de moll. Ànsia que et fas boca i el goig i el deler de ser l'aigua i els aires, plata encara, desesperant-se. Joia dels ulls, foc que encens, verda nit. Plomada de llum fosca la presència de besllum, sulla, al llindar. I els seus ulls flamissats, crits d'ala astorada el cel dels seus ulls ara, la brosta verd ànsia dels cors.”