“Furgant per les llivanyes i juntures d'aquesta paret seca; entre mac i mac d'oblit; entre les pedres dures de cega desmemòria que endures, et sé. I saber-te em dóna terra, arrel. Et sé i em sé, en el mirall fidel del teu poema, aferrissadament clivella pedra de silenci opac -dona rèptil, dona monstre, dona drac, com el cactus, com tu, supervivent.”
Book:Raó del cos