Quotessence
Home / Quotes / Quote by Maria-Mercè Marçal

Quote by Maria-Mercè Marçal

“Els meus pits són dos ocells engabiats quan els teus dits els cerquen per entre les fulles i les flors del vestit. Però quan fulles i flors cauen a terra -que el desig porta dalla!-, són dos peixos que et fugen de les mans en les crestes nevades de la mar.”

Quote by Maria-Mercè Marçal

Book:Bruixa de dol
Create image

Work

Bruixa de dol

Browse quotes and source details for this work. more

Author

Maria-Mercè Marçal

Browse famous quotes and profile details for Maria-Mercè Marçal. more

You May Also Like

“Cada vegada que creix algun brot en la pila que vas afaiçonant, et dius que hi ha futur fora de qualsevol sospita. Però que fràgils són els vincles...! I que fugisser el tremolor de cada encontre! Com serà l'hora generosa. suma i recompte, epíleg dels teus dies? Mai no sabràs del cert si has caigut i t'ha inundat el mar o si, lliurat al clar somriure de l'esfinx, que t'enamora, el llamp d'algun impuls t'ha empentat envers el buit i l'aventura.”

CatalàPoesia Catalana
Book:L'esfinx
Create image

“Llum, galzes del migdia dels arbres que ara tanques, alta que acaricies les coloracions del temps—La fosca cella que el vent acotxa, cels d'escata de moll. Ànsia que et fas boca i el goig i el deler de ser l'aigua i els aires, plata encara, desesperant-se. Joia dels ulls, foc que encens, verda nit. Plomada de llum fosca la presència de besllum, sulla, al llindar. I els seus ulls flamissats, crits d'ala astorada el cel dels seus ulls ara, la brosta verd ànsia dels cors.”

PoesiaCatalà
Book:Córrer la taronja, 1979-2001
Create image

“ANIT ¿I m'ho ha de dir la matinada, esmelegant-se, insomnes? ¿I l'esglai que t'ha pres, i a l'anar a caure— i quina v'ritat deia, que l'esgarres? ¿I els ràpids ensurts de la pols ara, la fulla inesperada de l'insecte, les mans i els coves acabats de collir, la mala herba que et creix, tendre verd rabiant, fum viva, esta aigua, dolcesa, verí, que encens i vesses quina mà me l'aboca, quin vent pluig? Que és verda l'aigua, la vestidora! Té, tremolós gris àlic, les cordes dels sols en terra caigudes, vent plata d'oliveres, plata de verd núvol.”

PoesiaCatalà
Book:Córrer la taronja, 1979-2001
Create image