Home / Quotes / Quote by Maria-Mercè Marçal

Quote by Maria-Mercè Marçal

“Dolor de ser tan diferent de tu Dolor d'una semblança sense termes... Dolor de ser i no ser tu: desig.”

Quote by Maria-Mercè Marçal

Author

Maria-Mercè Marçal

Browse famous quotes and profile details for Maria-Mercè Marçal. more

You May Also Like

“Do the things you were sent here to do effectively.”

Book:The Best Option

Source: The Best Option

“Diferents neixen, de dona, fills i filles. La mort iguala.”

Català Poesia Catalana

Book:Raó del cos

Source: Raó del cos

“Dues dones: un pacte Més enllà del desig, Inscrit arreu i enlloc. Dues dones: alhora fer néixer i néixer, vives en el nom i en la carn. Un pacte: més enllà Ençà i en el desig.”

Català Poesia Catalana

Book:Raó del cos

Source: Raó del cos

“Ara és l'hora de dir, ara és l'hora de recordar que el poble persisteix en tots nosaltres, en cada un de nosaltres, i que tot allò que hem fet i tot allò que hem desitjat és l'essència mateixa del poble indestructible.”

Català Poesia Catalana

Book:Tot és possible

Source: Tot és possible

“Què hauria estat d'aquest matí tan intensament esperat si un vent inescrutable l'hagués interromput escridassant el teu passat de pedra? Tu has anat bastint, amb els carreus que d'ell vas cisellar, un tabernacle ferm per al teu somni. Quina alegria celebrar la hissada matutina al pòrtic del teu temple! Però a cada revolt ens pot sorprendre —ai!— l'atzar despietat d'un oratge nefand.”

Català Poesia Catalana

Book:L'esfinx

Source: L'esfinx

“Cada vegada que creix algun brot en la pila que vas afaiçonant, et dius que hi ha futur fora de qualsevol sospita. Però que fràgils són els vincles...! I que fugisser el tremolor de cada encontre! Com serà l'hora generosa. suma i recompte, epíleg dels teus dies? Mai no sabràs del cert si has caigut i t'ha inundat el mar o si, lliurat al clar somriure de l'esfinx, que t'enamora, el llamp d'algun impuls t'ha empentat envers el buit i l'aventura.”

Català Poesia Catalana

Book:L'esfinx

Source: L'esfinx

“Llum, galzes del migdia dels arbres que ara tanques, alta que acaricies les coloracions del temps—La fosca cella que el vent acotxa, cels d'escata de moll. Ànsia que et fas boca i el goig i el deler de ser l'aigua i els aires, plata encara, desesperant-se. Joia dels ulls, foc que encens, verda nit. Plomada de llum fosca la presència de besllum, sulla, al llindar. I els seus ulls flamissats, crits d'ala astorada el cel dels seus ulls ara, la brosta verd ànsia dels cors.”

Book:Córrer la taronja, 1979-2001

Source: Córrer la taronja, 1979-2001

“¿Quins crits que esglaien, nits que habites, per quins desvaris, de quin mal passat ara tornes a ser?”

Book:Córrer la taronja, 1979-2001

Source: Córrer la taronja, 1979-2001

“ANIT ¿I m'ho ha de dir la matinada, esmelegant-se, insomnes? ¿I l'esglai que t'ha pres, i a l'anar a caure— i quina v'ritat deia, que l'esgarres? ¿I els ràpids ensurts de la pols ara, la fulla inesperada de l'insecte, les mans i els coves acabats de collir, la mala herba que et creix, tendre verd rabiant, fum viva, esta aigua, dolcesa, verí, que encens i vesses quina mà me l'aboca, quin vent pluig? Que és verda l'aigua, la vestidora! Té, tremolós gris àlic, les cordes dels sols en terra caigudes, vent plata d'oliveres, plata de verd núvol.”

Book:Córrer la taronja, 1979-2001

Source: Córrer la taronja, 1979-2001

“Vas dir-me: aquest és el meu cos, la meva sang. Pren, menja i beu —vida i mortalla. Després, el pa llescat, ferit pel ganivet i el vi vermell vessat, tacant les estovalles. Sota l’esguard obscè d’un déu que t’usurpava les paraules. 2 Sagrada obscenitat del cos tocat per la promesa de la mort: intocable com un pària o com l’empremta d’un déu absent. Sigues sacrílega i retorna-li la qualitat humil dels cossos vius. 3 Com si em vingués de tu la carn, la sang de les paraules.”

Català Poesia Catalana

Book:Raó del cos

Source: Raó del cos