“Vas dir-me: aquest és el meu cos, la meva sang. Pren, menja i beu —vida i mortalla. Després, el pa llescat, ferit pel ganivet i el vi vermell vessat, tacant les estovalles. Sota l’esguard obscè d’un déu que t’usurpava les paraules. 2 Sagrada obscenitat del cos tocat per la promesa de la mort: intocable com un pària o com l’empremta d’un déu absent. Sigues sacrílega i retorna-li la qualitat humil dels cossos vius. 3 Com si em vingués de tu la carn, la sang de les paraules.”
Book:Raó del cos