“El mar era silent i solitari. Entre els dits, sense so, l'arena afinava, desolat, un paisatge nu. Emmudia l'espasme, allargassat fibló, extrem gemec surant sobre les més lentes frígoles. El dofí ert sobre la platja adversa arrasada pel vent, desertada certesa d'una ficció d'imatges efímeres.”
Book:Blaus (Columna)