“El jo que no sóc a mi s'adreça amb fragmentats bocins del que vaig ser. Les paraules no poden dibuixar tants anys efímers, s'enfronten la quietud fictícia de les aigües del riu i el moviment submergit de tots els mars. Oscil·la creixent la lluna sobre els màstils. En últim discurs, fred, l'hivern es dissoldrà. Pensament de mort, resignada certesa, glaç.”
Book:Blaus (Columna)