Quotessence
Home / Quotes / Quote by Albert Roig

Quote by Albert Roig

“Fil, daures D'ajaures De fulles, I l'ull, es Queix d'Astres. Les clastres I els glabres Nins i Arbres Del blanc Salanc Que hi rimen De l'himen, De blanc, La sang I els ulls I els fulls De viure Tan lliures― De ser Quan ve L'Estiu I riu Quin cos Repòs Del Cor, Tresor Badat Que al prat Del cos Meu flors Encara S'amara. La Rata Que hi grata, Hi esputa La Puta Dient-te Dolenta Que “ho sento, Jo em rento Les mans.” Brillant Pols d’àn Gel, tants De judas. Les mudes Dels cels, Caus, vels De foc I joc, De fil Gentil D’olor. Gentil. Fredor.”

Quote by Albert Roig

Work

Córrer la taronja, 1979-2001

Browse quotes and source details for this work. more

Author

Albert Roig

Browse famous quotes and profile details for Albert Roig. more

You May Also Like

“SALVATGE COR Amb callats ocells, la bardissa Empara, salvatge capçal Contra el Cel, l'ai lluent, de nit Ferida, dels cors. I la drissa, La joia d'onades ventissa Que exalta al rompent de l'Oblit L'estiu, la vella mà del mal Que els llepa, l'eco que hi rellissa. Serpa paraula un somni, desclosa, Aurora encara. I el llit profund Dels furtius feliços, Absència, Vasta, com ells —cada cosa— Una preciosa Innocència. I la vida, llosca damunt.”

“JOIA Llum, galzes del migdia dels arbres que ara tanques, alta que acaricies les coloracions del temps—La fosca cella que el vent acotxa, cels d'escata de moll. Ànsia que et fas boca i el goig i el deler de ser l'aigua i els aires, plata encara, desesperant-se. Joia dels ulls, foc que encens, verda nit. Plomada de llum fosca la presència de besllum, sulla, al llindar. I els seus ulls flamissats, crits d'ala astorada el cel dels seus ulls ara, la brosta verd ànsia dels cors. Blanca mifa astorada és ara el cel. Pels cingles les flames dels arbres. Ja els crits cecs de la muntanya la nit que rep. Ja la vida, els seus ulls, incerta, flàmules.”

“Defecte, originàriament, deuria voler dir tant com dèficit i només això: una mena o altra de dèficit. La idea de defecte és oposada i simètrica a la 1a idea d’excés: “pecar per defecte o per excés”. Resulta curiós, tanmateix, que, de tota manera, també la majoria dels excessos acostumin a rebre, en el llenguatge usual, la qualificació de defectes. Mancança i sobreabundància són, de vegades, i en termes contradictoris, equivalents.”