Quotessence
Home / Quotes / Quote by Sílvia Soler

Quote by Sílvia Soler

“La família... com una àncora / com el llit a mig desfer un matí de diumenge / com un laberint / com fer el cim, un dia clar, esbufegant encara / com una passió / com l'equilibri damunt la cresta de l'onada.”

Quote by Sílvia Soler

Work

Un any i mig

Browse quotes and source details for this work. more

Author

Sílvia Soler

Browse famous quotes and profile details for Sílvia Soler. more

You May Also Like

“A les Illes Balears, al País Valencià o a Catalunya, la manera més adequada de viure és sent fidel a uns orígens i a un projecte de recuperació del poble que l'envolta, ja que em pense que, per mitjà d'aquesta voluntat, es pot arribar a un equilibri satisfactori entre individualitat i societat.”

“Considero que la idea de la «degradació» lingüística sembla encara molt més greu, perquè s'hi barregen constantment dues qüestions: l'una té a veure amb els efectes desestabilitzadors de la influència del castellà; l'altra, en canvi, té a veure amb el fet de l'evolució a què està sotmesa qualsevol llengua. En el cas del català, les coses són tan envitricollades que és molt difícil de distingir les dues qüestions; però no solament és imprescindible de distingir-les (des d'un punt de vista lingüístic, polític, etc.), sinó que seria suïcida de no intentar-ho. Per tant «degradació» sí, però cal anar alerta de no confondre canvis «normals» amb desestabilitzacions.”

“Una de les falses expectatives que he experimentat està associada a l'oficialitat lingüística. Durant la dictadura, quan reflexionava sobre l'eventualitat que el català fos declarat algun dia llengua oficial —cosa que aleshores semblava una utopia—, imaginava que aquest fet comportaria el respecte automàtic per la legalitat i, per tant, un canvi immediat d'actituds lingüístiques prodiglòssiques. Ara, deu anys després de l'Estatut, ens adonem que aquelles idees eren unes falses expectatives i no sols perquè hi ha encara adversaris de l'oficialitat del català —els incidents a les comissaries i als jutjats ens en parlen prou— sinó, sobretot, perquè en el conjunt de la nostra societat hi ha una inèrcia que costarà molt de temps de superar. [...] Fet i fet, la declaració d'oficialitat no és suficient per conjurar tots els fantasmes que s'han anat imposant al llarg dels segles, no sols per culpa dels perseguidors de la llengua catalana, sinó també per la de molts catalans que han acceptat totalment o parcialment el lingüicidi. I tampoc no seria suficient —quants en quedaríem sorpresos!— si es declarés l'oficialitat exclusiva del català: com que els sistemes coercitius i expeditius quedarien exclosos, perquè en la nostra societat els mètodes autoritaris podrien provocar conflictes seriosos, hauria de passar molt de temps abans que es pogués aplicar de debò l'oficialitat exclusiva. En definitiva —i no és pas un frívol joc de paraules—, hauria de passar el temps necessari perquè aquella «exclusivitat» es pogués aplicar. I crec amb fonament que aquest temps necessari és el mateix que caldrà esperar en la situació actual, en què es perfila un règim d'oficialitat prioritària del català.”