“En nom d'una habitud, no condemnem una reforma; mirem únicament si aquesta és bona, útil, benefactora; si ho és, adoptem-la resoludament.” CatalàLlenguaGramàticaNormativa Book:La llengua catalana i la seva normalització Source: La llengua catalana i la seva normalització
“¿Quina llengua que no tingués l’àmbit culinari com a referent bàsic diria d’un lloc cèntric que és al rovell de l’ou, d’un programa de televisió vulgar o de poca qualitat que és de pa sucat amb oli i de la gent poderosa que són de l’olla, o que remenen les cireres?” CatalàIdiomaLlengua Book:L'últim home que parlava català Source: L'últim home que parlava català
“Un bon dia la gent deixés de saber que quan deia que plegava ho deia perquè, a les botigues de teles, a l’hora de tancar calia plegar totes les peces per desar-les.” CatalàIdiomaLlengua Book:L'últim home que parlava català Source: L'últim home que parlava català
“En 1914, un altre mestre, el xativí Ventura Pascual, que feia classes a Benimaclet, llavors pedania de la ciutat de València i hui barri, interrompia una conversa entre dos xiquets. El fragment, que ell mateix explica penedit en l'article d'una revista pedagògica, és llegendari: — ¿Qué lengua es esa?, dije increpando al más cercano (...) — La valenciana, me contestó mohino, como fingiendo no comprender el alcance de mi pregunta. — Pues aquí se habla en castellano, añadí con firmeza. Recalcitrante el niño, murmuró entre dientes: —Es que yo soc valenciá. No pude contenerme. Con dos cachetes castigué la rebeldía del muchacho insolente, por conservar incólume el principio de autoridad; pero me dieron mucho que pensar las palabras del niño y me dolía en el alma haberle dado aquel par de cachetes; porque en medio de su insolencia y rebeldía, tenía el niño muchísima razón.” ValenciàLlenguaViolènciaReflexióImposicióRaóXiquets Author:Carles Fenollosa