Quotessence
Home / Quotes / Quote by Carles Casajuana

Quote by Carles Casajuana

“¿Quina llengua que no tingués l’àmbit culinari com a referent bàsic diria d’un lloc cèntric que és al rovell de l’ou, d’un programa de televisió vulgar o de poca qualitat que és de pa sucat amb oli i de la gent poderosa que són de l’olla, o que remenen les cireres?”

Quote by Carles Casajuana

Book:L'últim home que parlava català
Create image

Work

L'últim home que parlava català

Browse quotes and source details for this work. more

Author

Carles Casajuana

Browse famous quotes and profile details for Carles Casajuana. more

You May Also Like

“Aquestes són les bigues de l'Antic Testament! T'escric aquestes ratlles mentre arriba una música Mentre pugen panolles i melons a l'andana Tota plena de terra de l'Antic Testament! Florien els versicles en arribar-te als pits Jo et diré l'Evangeli de les lloses perdudes Amor de terra fonda fundarem la maisó Obscè m'agrada el sota la mantellina! Tenim poltres vaixells Tenim Tirant el Blanc! Amor amor t'espere a la llarga finestra La finestra florida com la vara de nard M'obriràs la finestra i me n'entraré al llit Darem tots dos la festa taronges i llimones Unes cuixes llarguíssimes com el record de l'aigua!”

CatalàPoesia Catalana
Book:Odes temporals. La casa de la música vora el mar
Create image

“La senyora, present a l’escala en tournée de visita, vestida severament de negre, amb lluents incrustats en diversos punts culminants de la seva indumentària, coberta amb un barret que incita a provar la punteria, ve esverada, rondinaire, neguitosa. Es fica a l’ascensor resant una oració per la integritat de la seva persona. L’ascensor, però, fet a la seva i desconeixedor de les conveniències socials, es para sense contemplacions entre replà i replà. La senyora intenta d’obrir la porta sense èxit i colpeja febrosament amb el seu paraigua els vidres de l’ascensor; en fa una trencadissa formidable.”

HumorCatalà
Book:Tots els contes
Create image

“És estrany com un canvi, per petit que sigui, de vegades ens presenta l’altra cara de les coses que ens són familiars. La terra que trepitjava, els marges i els arbres, sota la mitja llum del capvespre que tantes vegades els havia posats sota els meus ulls, em semblaven diferents. I no voldria que això que us dic donés la impressió que, en virtut d’un estat d’esperit especial, pogués explicar-se el que succeí; tenia una noció ben clara del lloc on era, de la distància que havia recorregut, de la que encara faltava i, sobretot, amb una precisió que em donava el costum del treball, la relació existent entre el ritme dels meus passos, els minuts que transcorrien i cada metre que em calia fer.”

Català
Book:Tots els contes
Create image