Quotessence
Home / Quotes / Quote by Pere Calders

Quote by Pere Calders

“A l’escala viu, fa temps, un endarrerit mental inofensiu. Aquell dia té una pensada especial: talla un tros de canonada de l’aigua per construir-se una flauta. Quan la inundació delata el seu enginy, els veïns el descobreixen amb aigua fins als genolls i executant una fogosa marxa militar amb la seva flauta de plom.”

Quote by Pere Calders

Book:Tots els contes
Create image

Work

Tots els contes

Browse quotes and source details for this work. more

Author

Pere Calders

Browse famous quotes and profile details for Pere Calders. more

You May Also Like

“La senyora, present a l’escala en tournée de visita, vestida severament de negre, amb lluents incrustats en diversos punts culminants de la seva indumentària, coberta amb un barret que incita a provar la punteria, ve esverada, rondinaire, neguitosa. Es fica a l’ascensor resant una oració per la integritat de la seva persona. L’ascensor, però, fet a la seva i desconeixedor de les conveniències socials, es para sense contemplacions entre replà i replà. La senyora intenta d’obrir la porta sense èxit i colpeja febrosament amb el seu paraigua els vidres de l’ascensor; en fa una trencadissa formidable.”

HumorCatalà
Book:Tots els contes
Create image

“És estrany com un canvi, per petit que sigui, de vegades ens presenta l’altra cara de les coses que ens són familiars. La terra que trepitjava, els marges i els arbres, sota la mitja llum del capvespre que tantes vegades els havia posats sota els meus ulls, em semblaven diferents. I no voldria que això que us dic donés la impressió que, en virtut d’un estat d’esperit especial, pogués explicar-se el que succeí; tenia una noció ben clara del lloc on era, de la distància que havia recorregut, de la que encara faltava i, sobretot, amb una precisió que em donava el costum del treball, la relació existent entre el ritme dels meus passos, els minuts que transcorrien i cada metre que em calia fer.”

Català
Book:Tots els contes
Create image

“sóc hereu d'una llarga nissaga timbals de glòria i de llàstima repiquen cada nit per allitar-me cors de verges em canten les lloances eunucs barbamecs m'apairen les menges la sang em put amb la catipén dels savis la pell se m'esqueixa i cauteritza i es tornar a esquerdar i la cicatriu renaix i així sempre a mi i a tots els meus perquè”

CatalàPoesia Catalana
Book:Terres d'aigua: Poemari de les Terres de l'Ebre
Create image