Quotessence
Home / Topics / Català Quotes

Català Quotes

Browse 207 quotes about Català.

Català Quotes

“L’amic no s’acontenta amb un coneixement superficial del seu potencial amic. Vol anar a fons, vol perforar la màscara que es posa en sortir al carrer i anar a la feina i veure què s’amaga rere aquella careta, l’amic és, abans que res, un amic de les profunditats. Dos éssers superficials no poden ser amics. Només poden ser col·legues, companys, fins i tot, bons camarades, però l’amistat és un fluid que es mou pels terrenys més ocults de la natura humana i que mai no ha tingut lloc, ni pot tenir-ne si els dos partenaires no es disposen a anar a fons. Alguns consideren que aquests discursos tan meravellosos sobre l’amistat descriuen un vincle ideal que mai no ha existit, ni existirà entre les persones. Altres consideren que un vincle així no es pot viure en una societat com la nostra, apressada, dividida i desconfiada. No siguem tan apocalíptics. L’amistat, com la llibertat, sempre ha estat difícil, àrdua de mantenir i d’envigorir amb el temps, però no és una tasca impossible per a l’ésser humà.”

“La intensitat dels seus sentiments era tal que pareixia comèdia. Declamava com una mala actriu. Després he vist que molts de boigs, contra el que es podria esperar, són afectats. L'observació, si va a dir ver, és de Don Toni. «Quan la crítica no governa» —deia— «tot és teatre de cassola. Mira, si no, les cartes "sinceres" que s'escriuen ets enamorats de tot el món. ¿No mos pareixia ridícules? ¿No és Ofèlia, la pobra, una cursi modèlica, com dirien a Cadis?»”

“Resultava clar que vivint tan bé, a la força ens esperava quelcom terrible. Si no succeïa espontàniament, nosaltres mateix organitzaríem la tragèdia. Com ens arribaria l'infortuni? Malalties, desavinences, guerres, ruïna definitiva? L'espasa de Damocles no amenaça tan sols els tirans: tota la Humanitat viu l'angoixa del Mal que és necessari, sembla, per poder copsar el Bé, és a dir, la salvació eterna.”

“Et puc assegurar, Miquel, que aquest saló des d'on t'escric, que he habitat amb ells senyors i on seguesc refugiant-me, ja no és el mateix. Quan el mir m'és impossible de reconèixer-lo i només durant la nit se m'apareix dins la soledat de la meva cambra tal com el vaig viure els darrers temps; en somnis, torn sentir aquells diàlegs que m'arriben trencats, encalçant els dies desapareguts.”