Quotessence
Home / Quotes / Quote by Miquel Martí i Pol

Quote by Miquel Martí i Pol

“Paròdia Era plaent el viatge, i alegre; però de sobte varen bufar vents no gaire favorables i el vaixell, segurament poc ben patronejat, va anar durant un temps a la deriva i al capdavall, vençut, es va enfonsar. Amb restes del naufragi, tanmateix, m’he fet un baluard i ara em defenso tan bé com puc i sé dels vents terrals que tampoc solen ser gaire propicis. D’aquest joc de renúncies i fracassos jo i molts altres com jo en diem viure. Pel que he vist i llegit, últimament passen força sovint aquestes coses.”

Quote by Miquel Martí i Pol

Work

Després de tot

Browse quotes and source details for this work. more

Author

Miquel Martí i Pol

Browse famous quotes and profile details for Miquel Martí i Pol. more

You May Also Like

“Gairebé res El gest, quasi furtiu, abans hauria desvetllat la incitant complicitat d’una actitud ardent, provocativa i dòcil. El joc era servit. Només calia deixar que fos el plaer qui dictés les normes i seguir-les, com un càlid, tumultuós capbussament del cos en el cos per sentir-se i retrobar-se. Era un esclat que no necessitava justificants ni tampoc frases fetes, perquè qualsevol llei de compromís li hauria fet minvar l’impuls, la força. I ara, en canvi, cansat i decebut, sempre em venç el recel, i el gest que em feia vibrar se’m converteix en un parany que contemplo amb temor, mentre els batecs de la sang se m’emplenen d’enyorança.”

“Potser el silenci per descobrir nous ritmes, potser la música per fer molt més intensos els ritmes del silenci. Els fulls dels llibres com un espai molt íntim que mai refusa. Del vent me’n quedo la inquietud que vibra a cada fulla. Pledejo encara, tossut i temerari, amb vells dimonis; un ritme greu compassa raonaments i dubtes. Amb les mancances m’he fet una cuirassa per sobreviure.”

“Fil, daures D'ajaures De fulles, I l'ull, es Queix d'Astres. Les clastres I els glabres Nins i Arbres Del blanc Salanc Que hi rimen De l'himen, De blanc, La sang I els ulls I els fulls De viure Tan lliures― De ser Quan ve L'Estiu I riu Quin cos Repòs Del Cor, Tresor Badat Que al prat Del cos Meu flors Encara S'amara. La Rata Que hi grata, Hi esputa La Puta Dient-te Dolenta Que “ho sento, Jo em rento Les mans.” Brillant Pols d’àn Gel, tants De judas. Les mudes Dels cels, Caus, vels De foc I joc, De fil Gentil D’olor. Gentil. Fredor.”

“SALVATGE COR Amb callats ocells, la bardissa Empara, salvatge capçal Contra el Cel, l'ai lluent, de nit Ferida, dels cors. I la drissa, La joia d'onades ventissa Que exalta al rompent de l'Oblit L'estiu, la vella mà del mal Que els llepa, l'eco que hi rellissa. Serpa paraula un somni, desclosa, Aurora encara. I el llit profund Dels furtius feliços, Absència, Vasta, com ells —cada cosa— Una preciosa Innocència. I la vida, llosca damunt.”