“Elogi de l’enyor Posem que el fil de plata d’un afany et porti al cor del temps —si el temps té cor. Què faràs aleshores? Assajar tal volta de descriure l’inefable, o quedar embadocat davant d’aquell joc de miralls que ningú no s’explica? Quin ganivet de doble tall, el risc, que ningú no sap bé per on s’empunya! Més val que et facis ombra amb la teva ombra mentre desxifres el perfil de cada solc de la pell, l’enigma sorprenent, de tan familiar, de les arrugues i, a poc a poc, construeixes un lúdic retrat de tu mateix que t’acompanyi.”
Book:Després de tot