Quotessence
Home / Quotes / Quote by Miquel Martí i Pol

Quote by Miquel Martí i Pol

“Quarter d’hivern Aquesta fosca buidor que acompanya cada gest fa més trista la desfeta. Tan gran ha estat l’esforç, que el cor es mostra recelós de tornar a emprendre combat, com si la por li tenallés les forces. Lentament torno al vell quarter d’hivern perdut entre les dunes i el silenci on sé del cert que ningú no m’espera. Amb els ulls fits en l’horitzó llunyà hi evocaré en veu baixa el nom i el rostre d’aquells que, massa ingenus, han perdut, com jo, més que la vida en la contesa.”

Quote by Miquel Martí i Pol

Book:Després de tot
Create image

Work

Després de tot

Browse quotes and source details for this work. more

Author

Miquel Martí i Pol

Browse famous quotes and profile details for Miquel Martí i Pol. more

You May Also Like

“Vida secreta Només allò que és íntim sobreviu i, a poc a poc, es converteix en l’àmbit en què, cansat, reposo del desori de cada dia. Jo i els meus records salvats curosament de l’escomesa d’una vida viscuda com qui fa camí amb el vent de cara i no se sent gairebé mai compromès amb el ritme que li dicten els deures i les modes. Només l’imaginari converteix el fer i desfer en una altra lucidesa agosarada i tràgica. Després, tot el que quedi escrit a les parets dels sentits balbs serà vida secreta, l’única que em pertany i que puc sempre contemplar, temerari i desimbolt, com qui s’inventa una nova memòria.”

PoesiaCatalà
Book:Després de tot
Create image

“A precari Des d’un ponent eixut, contradictori. Tot el que tinc és poc per redreçar dignament la malmesa singladura. Tampoc no em sobra temps. I, això no obstant, els versos pel seu compte bescanvien silencis per paraules i exigeixen un alt tribut de vida. No puc, doncs, reposar ni vull fer-ho. Més m’estimo veure’m entrar lentament al recinte que jo mateix he anat configurant i seure i esperar fins que algú em cridi des d’un ponent contradictori.”

PoesiaCatalà
Book:Després de tot
Create image

“Elogi de l’enyor Posem que el fil de plata d’un afany et porti al cor del temps —si el temps té cor. Què faràs aleshores? Assajar tal volta de descriure l’inefable, o quedar embadocat davant d’aquell joc de miralls que ningú no s’explica? Quin ganivet de doble tall, el risc, que ningú no sap bé per on s’empunya! Més val que et facis ombra amb la teva ombra mentre desxifres el perfil de cada solc de la pell, l’enigma sorprenent, de tan familiar, de les arrugues i, a poc a poc, construeixes un lúdic retrat de tu mateix que t’acompanyi.”

PoesiaCatalà
Book:Després de tot
Create image

“Així s’expressa el temps, sense cap llei d’impietat, i és bo saber-ho i dir-ho per assajar de viure amb els sentits i els sentiments en perpètua vigília. Mirar la vida cara a cara és un recomanable i prudent exercici d’humilitat, una activa i discreta conspiració que ens apropa a aquell nucli tan oblidat de nosaltres mateixos en què a vegades és dur descobrir-se. Créixer també és saber que la tristesa i fins i tot l’afront no són, per sort, exclusiva dels vils, sinó un grotesc patrimoni de tots, i que pels ulls dels marginats, dels pobres, dels vençuts, se’ns en va a tots plegats el goig de viure harmoniosament i amb alegria.”

PoesiaCatalàTemps
Author:Miquel Martí i Pol
Create image

“Paròdia Era plaent el viatge, i alegre; però de sobte varen bufar vents no gaire favorables i el vaixell, segurament poc ben patronejat, va anar durant un temps a la deriva i al capdavall, vençut, es va enfonsar. Amb restes del naufragi, tanmateix, m’he fet un baluard i ara em defenso tan bé com puc i sé dels vents terrals que tampoc solen ser gaire propicis. D’aquest joc de renúncies i fracassos jo i molts altres com jo en diem viure. Pel que he vist i llegit, últimament passen força sovint aquestes coses.”

PoesiaCatalà
Book:Després de tot
Create image

“Gairebé res El gest, quasi furtiu, abans hauria desvetllat la incitant complicitat d’una actitud ardent, provocativa i dòcil. El joc era servit. Només calia deixar que fos el plaer qui dictés les normes i seguir-les, com un càlid, tumultuós capbussament del cos en el cos per sentir-se i retrobar-se. Era un esclat que no necessitava justificants ni tampoc frases fetes, perquè qualsevol llei de compromís li hauria fet minvar l’impuls, la força. I ara, en canvi, cansat i decebut, sempre em venç el recel, i el gest que em feia vibrar se’m converteix en un parany que contemplo amb temor, mentre els batecs de la sang se m’emplenen d’enyorança.”

PoesiaCatalà
Book:Després de tot
Create image