“Canta per a si mateixa, canta per als gats, per a la teuladeta de joncs, una tirallonga de notes i paraules, tralarà-tralarí-tralarà-tralaró, canta sense parar, fins que el so troba el buit que té dins seu, i s'hi escampa i l'inunda ben inundat però evidentment no l'omple mai del tot perquè és un buit sense forma ni límits.”
Book:Hamnet
