Quotessence
Home / Quotes / T Quotes

T Quotes

Browse famous quotes beginning with T. This page is a child index of the full Popular Quotes A-Z directory.

All T Quotes

“Tal com va aparèixer, el disc se n'ha anat. Per moltíssima gent va su- posar l'accés a una expansió del pensament extraordinària, de sentir com mai havia sentit, poder tenir l'orquestra a casa desgranant cada nota, penetrant-hi com es penetraria dins d'un món meravellós guardat durant segles en un cofre i, allà a dins, veure la llibertat més a prop del que s'havia vist mai, tenint-la al davant, quasi a tocar. Tot això sorgia d'un disc de vinil amb els solcs farcits de música i enfundat en cobertes de cartró bellament dissenyades, plenes d'in- formació. Era agradable tenir-los a les mans, aquells discos. Eren portadors d'universos de creativitat que et despertaven, s'encoma- naven, t'acompanyaven i transmetien somnis. Això, ara, ja no hi és. La meva obra està feta artesanalment, utilitzant els pocs elements que he tingut a mà, suficients per expressar el meu univers musical i poètic i acolorir el so primitiu de la meva cançó, des de la línia di- visòria entre l'amateurisme i el professionalisme; un peu en la cul- tura tradicional i l'altre vagant lliurement per l'univers dels sons i l'aventura amb el sentiment infantil de la terra de les meravelles, sense balises ni senyals que em marquessin el camí. Visionària, vola pels espais oberts dient al pensament que hi ha un nou pensament fora del pensament regulat per l'ordre que vol manar. Sempre he volgut i m'ha agradat ser a prop dels orígens, de les fonts musicals, m'hi trobo bé, allí. És on jo puc fer la meva cançó afegint-hi la contemporaneïtat i les meves idees, sentint que, de tot això, n'ha sorgit quelcom diferent, salvatge i nou, de manera natural. I, com ritme! No he vist mai que ningú ballés escoltant-me, però m'hauria agradat. Qui diu que no es pot ballar «La caiguda de Lleida», «Miro amb els meus ulls» o «Posa un bes als meus llavis»? Tothom que porti el ritme ancestral a dins, pot. La meva voluntat ha estat trobar la senzillesa i fer-me entendre. He conegut cançons molt antigues, he conegut cants d'altres cultures i m'adono que no estan lluny de la cançó d'autor moderna. Les d'ahir i les d'ara porten la mateixa llavor. No ha entrat mai a la cambra on es guarda la primera i la darrera cançó? Doncs fes-ho, l'entrada és lliure. No he fugit dels textos que parlen de la quotidianitat, de la paraula que no va més enllà de si mateixa. He preferit verbalitzar somnis, pen- saments, diàlegs interiors i d'altres, visions, cròniques històriques, amb una mica d'experimentació i poesia, sempre amb el far de la melodia i la claredat de la cançó final com a guia. Malgrat el que opinen alguns, no sóc un artista local creador d'una obra hermètica tancada en un punt perdut de la geografia catalana; ni tampoc un maleït. El que alguns han considerat una obra aïllada no ho és en absolut. La meva ha estat feta dins d'un universalisme sense murs ni compartiments estancs, que asbergeix la troba per tal que, si pot ser, sigui fecundada per algú altre quan la rebi. La meva obra és tot el contrari de l'individualisme desordenat, passiu i sense doctrina, de llavor estèril, que es mostra indiferent vers la cultura popular. En la concepció activa del meu llenguatge musical i poètic he buscat crear una cançó que recordés l'eternitat, la cançó primi- tiva popular que, de vegades, he anat a buscar i, d'altres, m'ha estat revelada perquè somrigui molt més a la nostra ment i el nostre cor que no pas l'aspiració a formar part d'un món d'esclaus electrònics sorgits de la peresa i la deixadesa, cansats de pensar i sentir. La bellesa ha estat un fi. La bellesa duu al coneixement; t'hi con- dueix a cavall de les experiències, la disciplina i la pròpia entrega; irradia llum per, en la fosca, inspirar bons sentiments, ànims per avançar i no caure en l'apatia; fer companyia i trencar l'ensopiment i la resignació. Si alguna cosa no és, la meva obra, és resignada.”

“Tal como a disfunção eréctil, a disfunção intelectual, que afecta um número crescente de ilustres membros das elites intelectualóides, caracteriza-se pela impotência de manter erecto um pensamento coerente. As the erectile dysfunction, intellectual dysfunction, which affects a growing number of distinguished members of the elites, is characterized by the impotence of keeping erect a coherent thought.”

“Tal como a experiência da comunicação tem abundantemente demonstrado, o poder de mobilização da palavra oral, no imediato, em nada inferior ao da palavra escrita, e mesmo, num primeiro momento, talvez mais apta que ela a arrebanhar vontades e multidões, é dotada de um alcance histórico bastante mais limitado, devido a que, com as repetições do discurso, se lhe fatiga com rapidez o fôlego e se lhe desviam os propósitos. Não se vê outra razão para que as leis que nos regem estejam todas escritas.”

“Tal como a pandemia da covid-19, em sua lúgubre asserção das fragilidades e incertezas que nos cercam, essas narrativas vampirescas com viés epidêmico-apocalíptico convidam reflexões acerca do papel da humanidade na construção desses cruéis cenários de desastre; inevitavelmente, rumamos a um futuro pelo qual teremos de nos responsabilizar.”

“Tal como aconteceu durante as piores ditaduras, nos nossos dias o pensamento só é considerado livre quando partilha o pensamento decidido pelos meios de comunicação social. Pensar com a própria cabeça tornou-se um pecado, uma ofensa, um risco que pode marginalizar as pessoas no trabalho e na sociedade.”

“Tal told me he loved me, and told me and told me, but you don't tell someone that and then tell them they're not experienced enough in bed and should read a book or something to learn, or they should try wearing deep-red lipstick and tight skirts to look hot like their best friend once in a while. If Tal hadn't lied to me when he said he loved me, I might not be without a future right now, a sucker who was so chickenshit she allowed herself to believe a false dream from a false god. I'm not sure I ever even liked Tal, much less loved him.”

“Tal vez el cuerpo y la mente están estrechamente unidos. Tal vez seas tan sensible porque tu corazón no es realmente tan fuerte e insensible como te gusta que la gente crea. Has padecido tanto desde que eras un niño y probablemente hayas tenido que lidiar con más problemas de los que la mayoría podría manejar. Tal vez por eso te haz vuelto tan fuerte. Aún así, quiero tratarte con delicadeza.”

“Tal vez escribir cartas a una mujer sea como […]. Creo que, al enfriar la emoción con lenguaje, las cartas de amor sin amor logran con mayor éxito la contención que vuelve carne y fluido el delirio amoroso. Virginia espera dejar atrás la cama y retomar su batalla contra el mundo: «Y no estás aquí para transformarme». ¿Qué único poder debería tener una mujer sobre otra sino el de transformarla? ¿Os suena de algo, señora? En sus cartas Virginia le reclama a Vita que la acuse de no tener sentimientos o de inventarse «frases encantadoras» que «le restan aspectos a la realidad». Sobra vida en Vita”. [...] ¿Qué puedo decir sobre eso sino sentirme más Vita que Virginia y a veces más Virginia que Vita? ¿En cuál de ellas se reconoce usted? Virginia insiste en que ella intenta decir lo que siente. Pero entiendo que no sea suficiente para Vita, que busca algo más. Woolf aúlla por historias frescas. Y Vita las tiene, las genera, las encarna. [...] Todo lo que latió en el encuentro entre estas dos mujeres, pero lo que se recordará será un gran libro, mi bien, otro libro de Virginia Woolf (y este puñado de cartas como anexo, un mapa alternativo de lectura). Ningún libro de Vita. Que salió a juguetear en los bosques con Mary Campbell, con Mary Carmichael o Mary Seton, mientras Virginia parecía celebrar sus trucos y reírle las gracias con deleite: «Ninguna de esas soy yo, maldita seas. En fin». Tan distante, tan razonable, tan, en fin, europea” [...] Perdone que me desvíe con asuntos mundanos. Perdone que centre todo en el amor. Es verdad, parece un vicio sentir y resentir que haya sido una mujer la que derribara más muros que nadie [...] Quizá solo he querido regalarle estas cartas para invitarla a poner una vela en el altar fascinante de la creación colaborativa que es la pasión lésbica, tan parecida al deseo por una misma. Dígame por favor si me invento este romance porque entonces saldré a celebrarlo. Su burra Gabriela W.”

“Tal vez merezca la pena indicar que en la época en que Leavitt y Cannon estaban deduciendo las propiedades fundamentales del cosmos de tenues manchas de estrellas lejanas en placas fotográficas, el astrónomo de Harvard William H. Pickering, que podía mirar cuantas veces quisiera por un telescopio de primera, estaba elaborando su 《trascendental teoría 》, según la cual, las manchas oscuras de la Luna estaban causadas por enjambres de insectos en su migración estacional.”