Quotessence
Home / Quotes / E Quotes

E Quotes

Browse famous quotes beginning with E. This page is a child index of the full Popular Quotes A-Z directory.

All E Quotes

“En çetin yollar çoğu kez boştur; en karanlık yollar sıklıkla sessizdir; en zorlu hedefler neredeyse insansızdır! Hiçbir kolay yol sana büyük bir zafer getirmez!”

“En çirkin hükümet, kendi insanlarına korku salan hükümettir! En güzel hükümet, hükümeti sert bir şekilde eleştirmek için kendi insanlarını teşvik eden hükümettir!”

“En çok da böyle yorgun düştüğüm anlarda ortaya çıkardı acı hatıralar. Yolu yoktu, ne zaman bu kara duygulara kapılsam, uyku aklımı teslim alıncaya kadar sürerdi işkence. Bütün mesele uyanıklıkla uyku arasındaki o süreyi kısaltmaktaydı. Şimdi de gözümde büyüyordu işte o belirsiz zaman dilimi. Belki de derhal çıkıp gitmeliydim bu evden, zihnimi şu cinayet meselesiyle meşgul etmeli, yeniden hayatın çılgın temposuna bırakmalıydım kendimi. Böylece kurtulurdum belki bu ıssızlıktan, bu soğuktan, bu acımasız boşluktan. Bedenimi, aklımı yormalı, o kada yormalıydım ki hatırlamaya, hissetmeye, düşünmeye mecalim kalmamalıydı.”

“En él no corrían el hombre y el lobo paralelamente, y mucho menos se prestaban mutua ayuda, sino que estaban en odio constante y mortal, y cada uno vivía exclusivamente para martirio del otro, y cuando dos son enemigos mortales y están dentro de una misma sangre y de una misma alma, entonces resulta una vida imposible. Pero en fin, cada uno tiene su suerte, y fácil no es ninguna. (...) Nuestro lobo estepario ha descubierto dentro de sí, al menos, la duplicidad fáustica; ha logrado hallar que a la unidad de su cuerpo no le es inherente una unidad espiritual, sino que, en el mejor de los casos, sólo se encuentra en camino, con una larga peregrinación por delante, hacia el ideal de esta armonía. Quisiera o vencer dentro de sí al lobo y vivir enteramente como hombre o, por el contrario, renunciar al hombre y vivir, al menos, como lobo, una vida uniforme, sin desgarramientos. Probablemente no ha observado nunca con atención a un lobo auténtico; hubiese visto entonces quizá que tampoco los animales tienen un alma unitaria, que también en ellos, detrás de la bella y austera forma del cuerpo, viven una multiplicidad de afanes y de estados; que también el lobo tiene abismos en su interior, que también el lobo sufre.”

“En época de paz la gente, para hacer conversación, hablan del tiempo. Que es algo, como decía Mark Twain, sobre lo que todo el mundo habla y nadie dice nada: «Que calor hace»; «que frío hace»; «parece que va a llover»; «parece que no va a llover». Y en tiempo de guerra hablan de la guerra: «Esto no dura un mes»; «esto va a durar tres años más»; «la victoria de los aliados es inevitable»; «la derrota de los aliados es inevitable». Todos hablan y nadie hace nada. Como de la lluvia o el calor.”

“En última instancia, avanzamos para convertirnos en una civilización cósmica, por lo que es importante que todos y cada uno de nosotros entendamos cuál es nuestro lugar dentro del Universo y lo que hay allá fuera. Porque lo cierto es que no somos habitantes de una localidad, un país o incluso un planeta: el Universo entero es nuestro hogar. En esta nueva escala, conceptos contemporáneos como la nacionalidad simplemente ya no serán sufcientes. Todos somos miembros de una especie, quizá sólo una más entre muchas que habitan este Universo y esto signifca que nuestra identidad común en esta nueva escala no puede ser otra que la de ser seres humanos.”

“Encadenada del cuello a un árbol, desposeída de toda libertad, la de mo-verse, sentarse o pararse, hablar o callar, la de comer o beber, y aún la más elemental de todas, la de aliviarse del cuerpo, Entendí —pero me tomó muchos años hacerlo— que uno guarda la más valiosa de las libertades, la que nadie le puede arrebatar a uno: aquella de decidir quién unoq uiere ser. Ahí, en ese momento y como si fuera evidente, decidí que no sería más una víctima. Tenía la libertad de elegir entre odiar a Enrique o disolver ese odio en la fuerza de ser quien yo quería. Podía morir, claro está, pero yo ya estaba en otra parte. Era una sobreviviente.”

“Encara avui podem trobar comunitats matriarcals, encara que són poques. Una d'elles, amb una població de vint-i-cinc mil persones, viu a l'aldea dels Mosuo, al sud-oest de la Xina. Allà les dones tenen el poder, però els homes no es queixen: tenen poques responsabilitats i treballen menys que elles. L'herència es transmet de mare a filla i el cognom de la dona identifica els llaços sanguinis. Elles ordenen i administren el destí dels seus parents més pròxims, i no s'equiparen als homes perquè això representaria perdre categoria social. En aquesta cultura no existeix el matrimoni; el grup social està format per dona, els seus fills, la seva mare, els seus germans, les seves germanes i els fills d'aquestes. La figura del pare no és important, però no per desinterès sinó com a tret social. És l'oncle matern qui ajuda a criar els nens. Tant els homes com les dones canvien d'amant amb freqüència. Quan a la nit es reuneix el grup, al voltant del foc, és la dona qui convida l'home a compartir el llit amb ella. A la parella no l'uneixen ni els diners ni els fills. Si es mantenen junts durant un temps és només per afecte. En aquesta aldea únicament les dones tenen la possibilitat de fer estudis universitaris perquè són considerades més intel·ligents i dotades per als estudis. Els homes treballen en tasques que no requereixen l'ús de la intel·ligència i es passen el temps jugant al Majong. Els diners han de demanar-los a la seva mare o germana. Com en altres comunitats matriarcals, no hi ha violència, el bon tracte i l'hospitalitat són corrents.”

“Enchanted partnership begins with the conscious understanding, on the part of two people, that the purpose of their relationship is not so much material as spiritual, and the internal skills demanded by it are prodigious.”

“Enchanted worlds still exist because the child within us never dies. The doorways may be more obscure, but we can still seek them out. There are still noble adventures to undertake. There are still trees that speak and caverns that lead to nether realms. There will always be faeries and elves within nature because they will always be dancing in our hearts.”

“Enchanting is not the word that would immediately spring to mind when describing a play that deals with fractal geometry, iterated algorithms, chaos theory and the second law of thermodynamics, but it is a perfect fit for Tom Stoppard's astonishing 1993 play, which is as beautiful as it is brilliant. This is one Stoppard drama that you don't have to be Einstein to understand -- you can feel it as well as think it. (...) Breathtaking, exhilarating and deeply satisfying.”

“Enchantment came so easily to me as a child, but I wrongly thought it was small, parochial, a shameful thing to be put away in the rush towards adulthood. Now I wonder how I can find it again. It turns out that it had nothing to do with beauty after all--not in any grand objective sense. I think instead that when I was young, it came from a deep engagement with the world around me, the particular quality of experience that accompanies close attention, the sense of contact that emerges from noticing. I worked hard to suppress all those things. I thought it was what I had to do in order to grow up. It took years of work, years of careful forgetting. I never realised what I was losing. But enchantment cannot be destroyed. It waits patiently for us to remember that we need it. And now when I start to look for it, there it is: pale, intermittent, waiting patiently for my return. The sudden catch of sunlight behind stained glass. The glint of gold in the silt of a stream. The words that whisper through the leaves.”