Quotessence
Home / Quotes / L Quotes

L Quotes

Browse famous quotes beginning with L. This page is a child index of the full Popular Quotes A-Z directory.

All L Quotes

“Llevas una enorme carga... te lamentas sobre una vieja herida... te arrepientes... si insistes en ser la cría de un conejo, entonces llorar hasta que tus ojos estén rojos e hinchados está bien. Sin embargo, ¡No eres un pequeño conejo! ¡Eres un lobo! Los lobos nunca lloran. Debes tomar responsabilidad por esa herida con tus colmillos... debido a que sólo con ellos podrás encargarte de esos asuntos.”

“Llonio said life was a net for luck; to Hevydd the Smith life was a forge; and to Dwyvach the Weaver-Woman a loom. They spoke truly, for it is all of these. But you,' Taran said, his eyes meeting the potter's, 'you have shown me life is one thing more. It is clay to be shaped, as raw clay on a potter's wheel.”

“Lloyd didn’t even flinch, he didn’t even try to dodge when Mr. Rogers swiped the nearest utensil and went to stab him in the neck. Feng caught his arm just as the spoon dipped in Lloyd’s jugular. “Dude, what are you doing?” he hissed. “Committing murder. Give me a second.” “With a spoon? No, you’re not. Not now at least.” Lloyd gave him a ‘What the Hell?’ look that he ignored.”

“Lloyd moved to the blackboard and wrote ‘Maneater, Hall and Oates’ at the bottom of a long list of songs and artists. The blackboard in the kitchen had once been installed as a way of communication for the house. It had turned into a list of Songs That You Would Never See In The Same Light Again. This was basically a list of songs that our serial killing landlord had blared at one time or another at top volume to cover the sound of his heavy electric power tools. It was a litany of 70’s and 80’s music. Blondie, Heart of Glass was on the list. So was Duran Duran’s ‘Hungry like the Wolf’. Sam had jokingly given him an Einstürzende Neubauten CD on the premise that his tools would blend right in to the music, and he’d returned it the next day, saying it was too suspicious-sounding and made him very nervous for some reason. The next weekend, we had gone right back to the 80’s with the Missing Persons and Dead or Alive. I tried not to think about why he was playing the music, but it was a little hard not to think about. The strange thumps sometimes suggested that he’d gotten a live one downstairs and was merrily bashing in their skull in the name of his psoriasis to the tune of ‘It’s My Life’ by Talk Talk. Other times I listened in horror as my favorite Thomas Dolby songs were accompanied by an annoying high-pitched buzzsaw whine that altered as if it had entered some sort of solid tissue. He never borrowed music from us again – he claimed our music was too disturbing and dark, and shunned our offerings of Ministry and Nine Inch Nails in favor of some­thing nice and happy by Abba. You’ve never had a restless night from imagining someone deboning a human body while blaring ‘Waterloo’ or ‘Fernando’. It’s not fun.”

“Llum, galzes del migdia dels arbres que ara tanques, alta que acaricies les coloracions del temps—La fosca cella que el vent acotxa, cels d'escata de moll. Ànsia que et fas boca i el goig i el deler de ser l'aigua i els aires, plata encara, desesperant-se. Joia dels ulls, foc que encens, verda nit. Plomada de llum fosca la presència de besllum, sulla, al llindar. I els seus ulls flamissats, crits d'ala astorada el cel dels seus ulls ara, la brosta verd ànsia dels cors.”

“Lo “aburrido” no es aburrido. Generalmente somos nosotros los que estamos contaminados o afectados por una situación previa, y esa contaminación sesga la manera en la cual vemos la realidad. Por eso, a la hora de tildar algo de aburrido, es importante siempre revisar desde qué situación se lo está diciendo.”

“Lo acaballó en la hamaca por asalto y lo amordazó con las faldas de la chilaba que él llevaba puesta, hasta dejarlo exhausto. Entonces lo revivió con un ardor y una sabiduría que él no habría imaginado en los placeres desmirriados de sus amores solitarios, y lo despojó sin gloria de su virginidad. El había cumplido cincuenta y dos años y ella veintitrés, pero la diferencia de edades era la menos perniciosa.”

“Lo afferro per le spalle, lo scuoto, gli urlo contro, lo schiaffeggio. Deve risvegliarsi, deve tornare a essere quel Davide sornione che mi fa arrabbiare o il Davide misterioso che mi ha delusa, non mi importa, preferisco tutto a questa sua versione emaciata: è un fantoccio, non l’uomo che ho sempre avuto accanto. A un certo punto, mi abbraccia, mi stringe a sé. Mi trascina sul letto. Non mi dibatto, non ne ho voglia: il calore che scaturisce dai nostri corpi è una panacea per il male attaccabrighe. Non ci muoviamo, rimaniamo lì in una pace allucinata per non so quanto. Probabilmente ore. Gli accarezzo una guancia, il suo sguardo è nel mio, ci sono tante cose non dette, ma non importa, adesso ci siamo solo noi. Elisa e Davide. Davide ed Elisa. Niente passato, niente presente, solo due ragazzi che combattono senza armi.”

“Lo amavo. Io ero innamorata di Nico, un suicidio per il mio cuore e una fatale verità dalla quale non potevo più nascondermi. Scacciarlo dai miei pensieri era diventata un’impresa ardua e anche inutile, perché lui era sempre lì. Nella mente il suo sorriso furbo, lo sguardo da cacciatore che mi fissava, le calde mani che mi toccavano in punti che non credevo potessero donarmi un tale piacere, avevo dentro di me tutto questo e non sarei riuscita a scappare a quel sentimento nemmeno se mi fossi strappata il cuore dal petto e lo avessi gettato nelle fiamme dell’inferno. Era impossibile perché l’inferno stesso, con le sue braci divoratrici, albergava proprio in quel cuore che volevo scacciare lontano da me.”

“Lo aveva accolto nella sua vita senza riserve. Non gli aveva chiesto rinunce. Gli aveva aperto la casa, l’ufficio, perfino le carte del lavoro. Un altro, al posto suo, e soprattutto lui stesso, pensava, avrebbe fatto i salti di gioia. Invece Livio si sentiva privato di una cosa importante. Ad ogni incontro con lei si accorgeva di dipendere un altro po’ dalla sua bocca chiusa, da quel secondo posto accettato con naturalezza. Come se la certezza che l’assetto della sua vita non fosse minacciato da Dorina, invece di rassicurarlo, gli mettesse dentro l’inquietudine. Quante volte, nel salutarla per andarsene, la guardava cercandole uno straccio di rancore. Quanto avrebbe dato per un’alzata di sopracciglia, una smorfia da niente. Per non sentirsi addosso quella ridicola infelicità.”

“Lo cierto era que Madrid en verano se convertía a mis ojos en una ciudad distinta que, al haber veraneado siempre fuera, no había conocido hasta entonces. Las calles ardían bajo un sol apocalíptico, vacías de atascos y de prisas, los ciudadanos estaban todos más delgados, más guapos, sin el tono gris verdoso habitual y las calles traían a la vida a las más extraordinarias especies que permanecían ocultas durante el resto del año”

“Lo cierto es que este tipo de dictaduras, siendo esencialmente antidemocráticas, tienen que acudir a formas seudodemocráticas para legitimar para legitimarse, pero también, y eso es lo importante, por su convicción real de representar al pueblo, al pueblo verdadero, legítimo, que es definido por el poder a través de criterios raciales, políticos o culturales.”